El debat sobiranista
La legitimitat del resultat
Si fos consultada, és poc probable que la Comissió de Venècia avalés un referèndum català amb una participació inferior al 50%
/
En deliberat hermetisme, prossegueix al Parlament de Catalunya l’elaboració de l’anomenada llei de transitorietat jurídica, que segons fonts pròximes a JxSí i la CUP concentrarà en un únic text tota la normativa imprescindible per fer amb garanties el transvasament de legalitats que ha de culminar el procés independentista. Segons sembla, aquesta mateixa llei fixarà els termes en què s’ha de celebrar el referèndum teòricament previst per al setembre del 2017. Segons el diari El Punt Avui, la llei de transitorietat s’està preparant buscant empara en el dret internacional, «en normes com la Convenció de Viena del 1986, que fixa en un dels seus articles que no s’establiran quòrums mínims de participació en referèndums d’autodeterminació».
Més enllà de la confusió (la Convenció de Viena del 1986 no parla de quòrums de participació), és veritat que el Codi de Bones Pràctiques sobre referèndums, elaborat per la comissió del Consell d’Europa coneguda com a Comissió de Venècia, va decidir recomanar «que no s’emeti cap disposició en relació amb les regles del percentatge de participació». Però qualsevol coneixedor d’aquesta matèria sap que el Codi de Bones Pràctiques no està pensat precisament per a referèndums de secessió (ni tampoc per a possibles referèndums unilaterals: de fet, el Codi de Bones Pràctiques sosté que els referèndums han de respectar «tota llei superior»). Per aclarir el parer de la Comissió de Venècia sobre aquests referèndums hi ha la possibilitat de recórrer a l’opinió emesa el desembre del 2005 a propòsit del referèndum d’independència de Montenegro que es va acabar celebrant el 21 de maig del 2006.
En aquesta opinió la Comissió de Venècia es va referir a les propostes que havien circulat a Montenegro per abandonar el requisit d’una participació mínima en un referèndum d’independència. La posició de la comissió sobre aquest punt va ser contundent: la comissió s’«oposaria» a una mesura d’aques tipus. En canvi, tenint en compte la pràctica internacional la comissió va considerar que una participació mínima del 50% del cens electoral semblava adient per a un referèndum de canvi d’estatus estatal com el que es plantejava a Montenegro. Amb relació a aquesta qüestió, la comissió vas anar una mica més enllà i va manifestar que com més alt fos el nivell de participació més elevada seria l’«autoritat política» atribuïda al resultat del referèndum; abandonar o reduir el llindar del 50% només tindria l’efecte de debilitar aquest resultat. Abans que la Comissió de Venècia, l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans (ODIHR) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ja s’havia pronunciat en sentit semblant. Analitzant el 2001 un esborrany de la llei de referèndum sobre l’estatus de Montenegro, l’ODIHR va proclamar que no podria recolzar l’absència d’un quòrum mínim de participació amb l’argument que «la legitimitat d’un referèndum amb menys del 50% de participació seria objecte d’oposició tant a nivell intern com internacionalment».
En la seva opinió, la Comissió de Venècia no només va jutjar la qüestió del quòrum de participació sinó també la de la majoria necessària per a l’aprovació de la qüestió sotmesa a referèndum. Segons la comissió, en un assumpte tan crucial com la independència de Montenegro seria desitjable anar més enllà de la simple majoria de votants i optar per una majoria qualificada (55, 60 o 65%), amb la mateixa idea de proporcionar més legitimitat al resultat del referèndum.
Inspirant-se en aquestes dues inquietuds de la Comissió de Venècia l’enviat de la UE, Miroslav Lajcák, va proposar les regles que van permetre a la Unió apadrinar el referèndum de Montenegro: la independència seria vàlida si una majoria qualificada del 55% hi votava a favor amb la participació mínima del 50% de l’electorat.
Amb aquests antecedents, si algun dia arribés a la Comissió de Venècia una petició perquè analitzi una proposta de referèndum d’independència a Catalunya seria poc probable que donés per bona una participació que no arribi al 50% i una majoria d’aprovació inferior a la que es va establir per a Montenegro. Davant la cimera d’avui convocada pel president Puigdemont, haurien de prendre nota tots els partidaris del referèndum: els unilateralistes a ultrança que encara quedin i especialment els que aspiren «al reconeixement previ de la UE i de la comunitat internacional».
