LA CLAU
L'assassí de la Victòria
L'última víctima de Quintà va patir l'assetjament d'un extorsionador depredador
cmontanyes36670025 alfons quinta161219200428
No vaig tenir la sort de conèixer personalment Victòria Bertran, la doctora assassinada aquest dimarts pel seu excompany sentimental. Conec moltes altres víctimes d’Alfons Quintà, majoritàriament dones, que en les successives empreses que va dirigir van patir el seu assetjament, el seu menyspreu i la seva misogínia. El seu masclisme, per dir-ho en una paraula clara i directa. Quintà era d’aquell tipus de directius que molts neguen que existeixin, capaç d’acomiadar una secretària perquè havia esbufegat, que sortia del seu despatx i es passejava per la redacció com si fos el seu cortijo abans de llançar-se sobre la presa a qui, sota la coacció dels seus galons, intentava endur-se a dinar al seu vaixell atracat al port del Garraf. Quintà vexava qui no complís els seus designis. Així era Quintà i així va exercir de director d’El País, TV-3, El Observador o El Mundo, entre altres mitjans i empreses en què va col·laborar, com l’Avui o el Diari de Girona. I ho va fer gràcies al silenci vergonyant dels seus congèneres masculins que no vam tenir el valor de denunciar-lo.
EXTORSIONADOR PROFESSIONAL
El masclisme el va convertir en assassí. Però era fonamentalment un extorsionador. L’extorsió emocional a la seva víctima és la que li va permetre perpetrar el seu crim. Abans hi havia hagut altres víctimes de menys gravetat. Dones assetjades i acomiadades. Treballadors, dones i homes, que van perdre la feina per la seva despesa exorbitant posant-se sempre sous milionaris abans de garantir la viabilitat dels projectes. Alguns polítics van alimentar la seva capacitat depredadora. El pujolisme va comprar el seu silenci sobre Banca Catalana amb la direcció d’una televisió tan ambiciosa com ineficient. L’espanyolisme li va pagar a preu d’or que expliqués els secrets d’alcova del Palau de la Generalitat. El populisme fins i tot ha plorat la seva mort per donar certificats d’autenticitat a certes mentides sobre la sanitat. Quintà va extorsionar sempre amb la moneda de canvi de la informació per la qual tenia tan poc respecte com per la seva excompanya. Nulla estetica sine etica, va escriure el mestre Valverde. Quintà va ser miserable fins a la mort. Queda dit, encara que sigui tard, molt tard.
