Complicitats en la innovació educativa

La innovació educativa és una necessitat que genera ampli consens social. La gran majoria d'escoles progressen adaptant millores a les metodologies educatives. Captar l'atenció i l'interès dels nens, incorporar noves tecnologies i recursos que aquestes popularitzen com els buscadors o la Viquipèdia i l'avaluació externa homogènia dels resultats escolars, són elements que han influït en l'ensenyament forçant la superació del model tradicional.

Iniciatives com Escola Nova 21,Escola Nova 21 encara bastant inconcretes i presentades per alguns de forma contraposada a un model escolar que s'està quedant obsolet, són la punta de llança d'una renovació que s'està imposant. Aquest agrupa iniciatives més sòlides com Horitzó 2020 de les Escoles Jesuïtes, la integració de la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner del Col·legi Montserrat, el projecte pedagògic SUMMEM dels Escolapis, les iniciatives de les escoles públiques Joaquim Ruyra de L'Hospitalet o Mont Perdut de Terrassa i força més, amb voluntat de renovació.

INTEGRACIÓ DE CONTINGUTS I COMPETÈNCIES

Notícies relacionades

El Congrés demana la creació d'un grup de treball per regular els deures

L'escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Una gran majoria de centres incorporen el treball per projectes com a experiència per afavorir la integració de continguts, destreses i competències, a més de l'aprenentatge de coneixements generals imprescindibles per estructurar el conjunt del saber. El treball en equip, les relacions, el desenvolupar-se en públic, són habilitats imprescindibles al món d'avui de les quals es té especial cura. Tot això amb la voluntat de fer créixer el nen d'acord amb un model de persona que dóna sentit a cada centre i que es concreta en l'ideari, en uns valors positius explicitats en el projecte educatiu. 

Si rellegim l'últim paràgraf podem fixar-nos que aquesta definició serveix tant per a l'escola com per al model d'oci educatiu d'un centre d'esplai', d'un grup 'scout' o d'un projecte rigorós d'atenció al menjador escolar i a les activitats extraescolars. Són moltes les entitats socials del nostre país que fa anys que treballem des d'aquests criteris per a una educació integral del nen. Entre tots, escoles i entitats, hauríem de trobar complicitats per a assolir un projecte educatiu comú i complementari. Tota intervenció en l'àmbit escolar ha de ser educativa, i per tant també l'esbarjo, el menjador o les activitats extraescolars. Per fer-ho possible cal valorar també els moments d'oci com a plenament educatius, responsabilitzar-se que els educadors tinguin unes condicions laborals dignes i definir conjuntament com aquests espais contribueixen al projecte educatiu del centre.

RECONEIXEMENT DE L'EDUCADOR

I de la mateixa forma que els models educatius de èxit, com el finlandès, es basen principalment en una cuidadosa selecció i posterior formació dels mestres i professors, unida a un reconeixement social de la seva funció, és fonamental procurar per a l'escola un equip d'educadors en el temps lliure amb experiència, sovint voluntària, i una formació rigorosa des d'organitzacions socials amb fins educatius. L'oci educatiu i l'escola es converteixen en molts centres còmplices essencials a formar competències per a la vida, a humanitzar en totes les dimensions els nostres fills i filles. Tenint en compte les aportacions que aquests suposen per als nens, seria incoherent reduir-los a una mera subcontractació pel preu de l'àpat.