LA DESINTEGRACIÓ D'UN GEGANT
Rèquiem per l'URSS
El 'sistema' soviètic va perviure gairebé sense canvis fins que, el 1991, es va produir una implosió que en quatre mesos va donar lloc a la desaparició de l'últim imperi del món
¿Com es pot desintegrar un imperi en quatre mesos? ¿Com pot l'últim gran imperi sorgit en la història ensorrar-se de forma estrepitosa? Coneixem per la història altres grans pobles que s'havien expandit i havien sigut molt poderosos i havien desaparegut. És el cas dels romans, els perses, Espanya ("on no es pon el sol"), el britànic, etcètera. Però en tots ells hi va haver un període de decadència progressiva.
No va passar així amb l'imperi soviètic. Si Rússia ja era (i segueix sent) la nació més extensa territorialment (17.000 quilòmetres) del planeta, la revolució del 1917 i la realització dels principis internacionalistes del socialisme que havia d'unir "els pàries de la terra", va construir un imperi tant sí com no.
El 25 de desembre de 1991 , rendit, captiu i desarmat de forces, Gorbatxov va passar el maletí atòmic a Ieltsin, i es van canviar les banderes, de la vermella a la tricolor
Nombrosos pobles, nacions i països amb una identitat més o menys històrica van anar incorporant-se a la Unió soviètica, amb una contribució bèl·lica per derrotar el nazisme importantíssima.
LA IMPLOSIÓ
El 'sistema' va perviure gairebé sense canvis fins que el 1991 es va produir una implosió que, en només quatre mesos, va donar lloc a la desaparició de l'últim imperi del món.
Aquell agost, Gorbatxov, primer i últim president de l'URSS i Secretari General del PCUS (el partit ho vertebrava tot) va patir un cop d'Estat. Un reformista va ser víctima del seu retraïment a seguir avançant. Va pactar amb els sectors més conservadors del comunisme ortodox i aquests mateixos, en un país ple de tensions, li van provocar un cop d'Estat. Aquest va fracassar, però ell no en va sortir reforçat. Va entrar en declivi com el mateix Estat que dirigia.
Ben aviat es va evaporar després d'un intent de mantenir unit una cosa que s'ensorrava a passos agegantats. Va desaparèixer entre el desenvolupament d'unes idees reformistes del millor 'Gorbi' en un país on l'encartonament era històric i la resistència reaccionària dels guardians de les essències de naftalina soviètica.
Progressivament, les diverses repúbliques soviètiques es van anar desvinculant de la que era l'URSS. La primera, significativament, Rússia amb Ieltsin al capdavant, i les altres eslaves com Ucraïna (a Kíev està l'origen de la gran Rús). Després, les caucàsiques i, finalment, les d'Àsia Central amb Navarbaiev, com un dinosaure de Monterroso, ja era allà en el soviet suprem de l'URSS i avui segueix sent president de Kazakhstan, ara estat independent.
REFERÈNDUM D'UCRAÏNA
Aquest procés vertiginós d'esmicolament es va accelerar des de principis de desembre amb el referèndum d'Ucraïna a la incorporació secessionista de les Repúbliques del tam-tam.
Gorbatxov, alliberat arran de l'intent de cop d'Estat, ja era presoner del ritme de la història. Hi ha vegades en què aquesta té una estabilitat desesperant, però hi ha altres moments en què s'accelera. A Gorbatxov li va tocar viure i fins i tot protagonitzar una etapa així.
El 25 de desembre, rendit, captiu i desarmat de forces, va passar el maletí atòmic a Ieltsin, va emetre un discurs televisiu tan emocionant com poc seguit i es van canviar les banderes, de la vermella a la tricolor. L'URSS havia mort.
