Al contraatac
Terra i cel
Després de la sentència de la justícia europea sobre les hipoteques, a Espanya és un gran moment per pensar en qui defensa el ciutadà
Perspectiva. D’això va la cosa avui. De quina és la distància òptima per veure-hi amb claredat. Per poder tenir oxigen per respirar. Per poder escapar de les bombolles d’interessos que ens tenen sotmesos. Hi ha qui encara insisteix a fer petites pàtries i en el proteccionisme, per tancar el corral i seguir domant les ovelles amb capritx caciquil, però Tribunal de Justícia de la Unió Europea, igual que en el seu moment va fer la Comissió Europea, ens recorda que el millor que ens pot passar és escapar de nosaltres mateixos.
A Espanya s’han produït abusos escandalosos de la banca sobre la ciutadania, amb la complicitat de la política i els òrgans reguladors. ¿Passar comptes amb els responsables? Poc o gens. Així, després d’armar-se i treure’s a la borsa aquest monstre de Frankenstein anomenat Bankia, la CNMV i el Banc d’Espanya s’han escapat de la crema, i molts dels amorals dirigents de les entitats que van armar Bankia, també. Targetes black, jubilacions exagerades, desfasament i luxe, mentre als clients els carregaven de preferents, inversions de risc o hipoteques amb clàusules terra que ara per fi han saltat pels aires.
Però no han sigut els jutjats catalans ni els espanyols. Ni els nostres governs. Ni el nostre Tribunal Suprem. Aquest últim ens va dir el 2013 que les clàusules terra eren abusives, però ja n’hi havia casos el 2003, i d’aquests deu anys de diferència el Suprem no es va voler ocupar. Els arguments van ser al·lucinants: que si es tornava els diners als perjudicats, hi hauria risc de trastorns econòmics greus, perquè afectaven el sistema bancari. ¡Un sistema bancari que és el que estava provocant l’abús! Qui ens ha alliberat és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Aquest és un gran moment
O sigui que aquest és un gran moment per definir la paraula pàtria i el que de veritat els demanem als que ens governen en nom seu. És un gran moment per veure de part de qui estan els nostres tribunals, els nostres polítics… És un gran moment per pensar en qui defensa el ciutadà. En qui ens iguala i en qui ens condemna mantenint privilegis difícilment justificables en favor dels grans depredadors.
Avui el nostre cel, encara que imperfecte i en construcció, es diu Europa, i el que ens impedeix volar cap a la seva efectivitat són els interessos particulars de cada Estat, presumpte o real, que el que vol és clavar-nos a terra perquè ells puguin seguir sent els cacics de la finca. ¡Ah!, i sobre el cas de les clàusules abusives de les hipoteques, que sàpiguen que els nostres bancs no ens tornaran els diners sense dir ni piu. Els nostres jutges hauran de dictaminar en cada cas si les clàusules que firmàvem eren o no «comprensibles i transparents». O sigui, que agafin provisions per a un llarg viatge amb final incert. Feliç any vell.
