Desobediència i legalitat en el cas de Joan Coma

Malgrat el que es digui des de partits i mitjans independentistes, la detenció del regidor de la CUP de Vic Joan Coma es va produir perquè no es va presentar a l’octubre a declarar davant un jutge a l’Audiència Nacional que investiga un delicte d’incitació a la sedició presumptament comès quan, en un ple, va instar a desobeir el Tribunal Constitucional (TC). Es podrà discutir si aquesta apel·lació és delicte o no ho és, igual que és qüestionable si ho és trencar o cremar una imatge del Rei –de fet, en molts països no ho és--, però el que no és discutible és que quan algú rep una citació judicial té l’obligació d’anar a declarar, sigui polític o simple ciutadà.

Si Coma no va anar a declarar és perquè va exercir un acte de desobediència, com defensa la CUP, que pot estar equivocada, però no es pot dir que sigui incoherent. En una entrevista conjunta a Públic a Coma i a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós –detinguda també el 4 de novembre per haver eludit dues vegades una citació judicial–, teoritzen sobre la desobediència i el procés. «Diguin el que diguin, sense desobediència no es pot exercir el dret d’autodeterminació», diu Coma. Venturós adverteix que «és molt important ser conscients que el procés d’independència no sortirà barat, no serà gratis, no serà llançar globus grocs al cel mentre cantem i aplaudim». I remata: «Per la manera en què s’està formalitzant el relat del procés sembla que arribarà un dia que serem independents i s’ha acabat el rotllo. I ja decidirem després si som d’esquerres o de dretes. ¡No fem l’imbècil! Tots els passos que estem fent avui cap a la República catalana determinen el futur».

EL TUIT DE PUIGDEMONT

Notícies relacionades

La desobediència a l'Estat tensa la relació entre el Govern i la CUP

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Cap dels anomenats unionistes desarticularia millor la revolució dels somriures ni l’entre tots ho farem tot que domina el relat independentista. La sinceritat de la CUP il·lustra millor que res sobre les dificultats del procés i posa Junts pel Sí de cara a les seves contradiccions. Quan Puigdemont es desmarca de la desobediència, cal recordar-li que JxSí va subscriure la declaració rupturista del Parlament del 9-N del 2015 que propugna desobeir el TC i les lleis espanyoles. I quan, com ahir, ironitza en un tuit sobre que l’operació diàleg ha durat «de Nadal a Sant Esteve» reclama implícitament que el Govern intervingui davant els jutges per paralitzar la detenció de Coma. Ho suggereix el president i tots els que, des de Carme Forcadell fins a Oriol Junqueras, han barrejat política i justícia, malgrat la judicialització que tant critiquen. A Xavier Domènech li va patinar fins i tot el rigor històric i es va atrevir a comparar l’Audiència Nacional amb el Tribunal d’Ordre Públic franquista.

Potser li pot servir aquesta afirmació de Eulàlia Vintró, exdiputada d’ICV, en una recent entrevista: «Si hi ha un conflicte polític, resolguem-lo políticament. El que no pots fer és incomplir la legalitat i dir que aquesta legalitat no et representa. El dia de demà, suposant que aconsegueixis l’Estat independent, si tu has induït la teva ciutadania a no complir la legalitat del teu país, això se’t tornarà en contra».