L'últim dia de Johan Cruyff com a seleccionador
ecarrasco21135456 cornella el prat 02 01 2013 partido amistoso de futbo161228211345
Estan tristos els músics, i amb raó, perquè el 2016 mor matant i ha sigut un canalla: s’emporta Bowie, Prince, Cohen, Lemmy, George Martin, George Michael i uns quants més que ens han fet la vida millor. A aquest costat de la casa, però, també hi ha motius de pes per arxivar l’any a la carpeta dels maleïts. Encara que sovint s’usa el terme mite molt a la lleugera, per descomptat a Johan Cruyff i Muhammad Ali no els quedava gran, i són dues baixes de marca major que deixa al planeta de l’esport aquest 2016 tan bèstia. Cadascun a la seva manera, tots dos van canviar el món.
L’última ocupació de Cruyff com a tècnic va ser la de seleccionador de Catalunya. Era un càrrec més aviat simbòlic, però ¿què no era simbòlic en l’incomparable número 14? La seva mera presència a la banqueta il·luminava la cita anual, i hi havia molts jugadors que simplement per estar amb ell estimaven aquest partit. Ho havia explicat en alguna ocasió Xavi Hernández. Que a tots els feia una il·lusió extraordinària anar convocats perquè sempre podrien explicar que una vegada els havia dirigit Cruyff.
Al gran Johan no li va faltar gairebé res en la seva carrera. Com a jugador, se li va escapar el Mundial d’Alemanya (encara que la llegenda sempre serà seva); fora del rectangle de joc, en les seves memòries confessa que va lamentar al seu dia no haver sigut elegit seleccionador de l’Holanda que va acabar guanyant l’Eurocopa del 1988. En va tenir l’honor Rinus Michels, un mentor que no obstant va maniobrar per desplaçar-lo del lloc. Unes setmanes després, Cruyff es va incorporar al Barça. El 2 de gener del 2013 es va asseure a la banqueta per última vegada, en un Catalunya-Nigèria. S’ho prenia de debò, renyava el públic si no omplia l’estadi. Era un geni. T’has lluït, 2016.
