Dues mirades
Escriptors
En el llibre de les efemèrides que han marcat el 2016, les morts d'escriptors són notes a peu de pàgina, però ens obliguen, almenys, a acostar-nos de nou a les seves obres
Mirem de fer un resum de l’any i ens fixem en els esdeveniments que marquen el curs de la història, les eleccions decisives, les guerres infames, els morts al Mediterrani, la pobresa que no cessa, la crisi colossal que viu Europa i que aquest 2017 que és a punt de començar pot derivar cap a un conflicte molt seriós, cap a l’inici d’una destrucció moral. Però potser deixem de banda d’altres anotacions del llibre de les efemèrides que han marcat el 2016 perquè, de fet, són notes a peu de pàgina, marginals.
Parlo de les morts d’escriptors, per exemple. Fan, si més no, que ens tornem a acostar a les seves obres i que evoquem tot allò que hi vam aprendre. De Kertész, que no només ens va ensenyar l’horror del nazisme sinó que ens va advertir sobre el patiment individual de qui va tornar de la mort i va viure amb la culpa d’una vida impostada. O d’Umberto Eco, que ens va parlar dels signes i la modernitat i ens va mostrar els efectes benefactors de l’humor i la ironia, les armes més poderoses. O de Carles Hac Mor i la seva poesia intensa i fora dels límits de la convenció. O de Pep Subirós, que va pensar en el paradís de Tombuctú i en una esquerra preocupada per la cultura.
Notícies relacionades
Me’n deixo molts, però no voldria acabar l’any sense un últim homenatge a Montserrat Roig. Vint-i-cinc anys després, la seva prosa és viva, intensa, arravatada, singular. En som hereus i deixebles, sobretot els que escrivim en aquest diari.
