IDEES
La mitja volta
FILE - In this Tuesday, Aug. 19, 2003 file photo, Debbie Reynolds and Carrie Fisher arrive at the Runway for Life Celebrity Fashion Show Benefitting St. Jude’s Children’s Research Hospital and celebrating the DVD relese of Chicago in Beverly Hills, Calif. On Tuesday, Dec. 27, 2016, a publicist said Fisher has died at the age of 60. (AP Photo/Jill Connelly, File) /
Conec un cas pròxim. Havien compartit 64 anys de feliç matrimoni. I un dia, ell va morir en la pau dels seus. Ella va atendre el dol, el funeral i l’enterrament amb la dignitat d’una reina antiga. Se’n va anar al llit, esgotada per l’anar i venir de tanta gent, tantes abraçades, tant consol, i ja no va tornar a alçar-se. Quan, l’endemà al matí, van anar a despertar-la, la van trobar en coma. Va estar així dues setmanes, més allà que aquí, fins que va poder més l’allà i ens va deixar sols aquí. Va voler deixar clar que la vida sense ell no tenia sentit. I va decidir acompanyar-lo, com quan en vida sortien, a penes cantat el gall, per arribar, matiners, a la primera missa del dia.
Conec un altre cas, també pròxim. Quan va saber –es va imaginar, va deduir, o es va assabentar, amb estratagemes dels seus– de la condemna i el termini, va dir molt serè: «Em conformo a arribar als 80. No demano més. Però no em prenguin els 80. Arribo als 80 i em dono per satisfet». Faltaven tres mesos per a l’aniversari. Arribada la data, els va fer i va morir als dos dies. Va tenir els 80 que volia i encara es va permetre el luxe de regalar-se’n dos de propina per acomiadar-se com li agradava, sense angúnies, d’un en un i pel seu ordre.
Ara Debbie Reynolds ha corregut a acompanyar la seva filla Carrie Fisher, amb a penes 24 hores de diferència, una decisió que la retrata molt més mare del que, en el seu temps, deien les cròniques de Hollywood Babilònia. ¿Casualitat? ¿Causalitat? Massa perfecte per deixar-ho en el pur potser. ¿Deu ser això el lliure albir? ¿Fins a quin punt són amos, alguns, del teló final? I no parlo del suïcidi. Penso, més aviat, en allò de la cançó: «Entonces yo daré la media vuelta y me iré con el sol cuando muera la tarde...».
Notícies relacionadesCrec de veritat que els dos primers van tancar (o van obrir) la porta amb les mans, quan van voler. I crec que ha fet el mateix Debbie Reynolds. Creient-ho així el món se’m fa més amable; aquesta nit, menys transcendent, i l’any que comença, molt més lluminós que de costum.
¡Feliç Any Nou!
