Dues mirades
Conjurs
Inaugurem un prestatge nou on, d'aquí un any, tornarem a guardar el de sempre. Algú haurà fet conjurs i potser haurà escrit un desig en un paper que s'haurà cremat
Tributes are seen outside the house of singer George Michael, where he died on Christmas Day, in Goring, southern England, Britain December 26, 2016. REUTERS/Eddie Keogh /
Després de la mort de George Michael, Madonna va escriure un tuit en què reclamava «que aquest maleït 2016 foti el camp». Les seves pregàries han estat ateses i sembla que es confirma que ja l’hem deixat enrere. És cert, i per això ho deia la cantant, que s’hi ha concentrat, en el camp de la música, desaparicions notables. L’espai sideral de Bowie i la seva elegància final, aquell abandonar l’escenari per la porta que du a una altra dimensió. O la fragilitat de Leonard Cohen, el testament en què ens va llegar les reflexions d’un que també se n’anava. O la pluja de color porpra amb què ens va amarar Prince, i també el pop del mateix Michael, l’univers sonor de la nostra adolescència.
Però Madonna ha de saber que el seu arravatament contra el 2016 és tan convencional com ho són les fites amb què mirem de controlar el temps. El canvi d’un número serveix per encapsar les emocions, les vivències, els sotracs i les defallences, les petites satisfaccions, els minúsculs instants de felicitat. Ahir vam inaugurar un prestatge nou on, d’aquí a un any, hi tornarem a desar el de sempre. Algú haurà fet conjurs i potser haurà escrit un desig en un paper que s’haurà cremat. Necessitem pensar en la bondat d’aquests sortilegis per fer front a la presència de l’esvaniment. «Caminem sense fi», deia David Le Breton, «per no arribar enlloc, tot just per oblidar el pas del temps i l’anar endavant lentament cap a la mort».
