Gran Vía

Els nostres problemes són sistèmics i la política, com que forma part d’això, no dona solucions. Com a intermediaris o còmplices del poder real no han sigut els millors negociadors per als interessos ciutadans i així el combat d’idees i de polítiques responsables fa massa temps que s’ha vist arraconat. Avui vivim temps de xerrameca buida, promeses lunars, gestos per a la foto i promoció irresponsable dels que volen ocupar les poltrones. Davant de tan poc nivell, els nostres millors talents i les ments més preclares fugen d’aquests focus però en la nostra deriva cap a la inconsistència pública, hi ha gestos que ens ofereixen llum. No en els temes econòmics com el deute, una fiscalitat justa, l’atur o les pensions, però a Madrid, el Nadal ha portat una estrella: Manuela Carmena i la restricció de trànsit a la Gran Vía.

És evident que la seva política de comunicació és millorable, que l’aplicació es podia haver fet d’una altra manera… però Carmena ha obert un debat i jo, que em passo la majoria dels dies a Madrid, us puc assegurar que els vianants estan encantats. Molts li diuen populista (que curiosament ve de popular), com Esperanza Aguirre, encara que ella també sap que el cotxe privat i les grans ciutats estan en un carreró sense sortida. Ella també coneix els perills de la contaminació ambiental i mediàtica.

Quan es parla del cotxe sense conductor s’argumenta el seu benefici per la quantitat de vehicles que retiraríem de la circulació. No deixarem de moure’ns, però ho farem de forma més eficient, menys contaminant i valorant el servei per sobre de la propietat.

COMERÇOS I VIANANTS

¡Ja n’hi ha prou d’embussos a l’hora dels col·legis o a primera hora per anar a treballar! I tot això només s’aconsegueix retirant cotxes de la circulació; restringint el trànsit. Qualsevol canvi de model genera conflicte, i per exemple aquests dies els realment afectats són els propietaris dels pàrquings de la zona. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Als comerços els va bé, que ningú s’enganyi. I als vianants, més encara. Canviar els hàbits costa, però a vegades de la improvisació i la radicalitat en la implementació d’una mesura apareixen llums que encenen debats. Aprofitem aquest per actuar ja. Al seu dia vam clamar contra la prohibició del tabac als bars i avui hi ha més terrasses durant tot l’any i menys molèsties per als que no volen fumar ni que els fumin.

A veure si Ada Colau, que últimament saluda poc i concreta menys, entén que les terrasses de la ciutat són bàsicament per als seus ciutadans. La seva popularitat és alta i la seva influència a Europa, segons 'Politico', també. A veure si ara que ja té els followers, legisla responsablement, encara que això li comporti perdre’n algun. Carmena a Madrid ha obert una gran via. Bravo per ella.