icoy36761426 juguetes170104163134 /
Diuen que això de fer regals és un símptoma de civilització. Que només en les societats avançades es té la necessitat d’oferir coses al proïsme, a canvi o no d’altres coses. Sigui com sigui, el costum és tan antic com nosaltres mateixos. Els romans ja es feien obsequis més o menys per aquestes dates –els seus Saturnals–, quan en nom del déu Saturn celebraven l’arribada de la llum que començava a allargar els dies de l’hivern.
En temps menys subtils, l’opulència formava part de l’esperit del regal. La finalitat era la sorpresa, el compliment. Com més car l’obsequi, més bé complia la seva missió. L’or, l’encens i la mirra que els tres savis de l’Orient –que no reis, alerta– van regalar a un nounat ens dona una idea del poder que li sospitaven. No van ser els únics. El navegant Ulisses va rebre també regals opípars d’un possible adversari, el rei de Thesporia: ni més ni menys que metalls preciosos suficients per enriquir la seva descendència fins a la desena generació. Alguna cosa devia voler.
Els segles ens han domesticat el costum de regalar. Fins i tot entre caps d’Estat, ja no està bé gastar-se una fortuna. Era una pràctica massa pròxima a la compra de favors o fins i tot al suborn. Diuen que el límit es va establir per culpa dels saudites, que anaven als llocs regalant cavalls pura sang a tothom. Es va fixar una quantitat màxima: 375 dòlars. Els regals que excedeixin d’aquesta quantitat han de ser rebutjats. El que és car ja no impressiona ningú i pot ser que sovint s’associï amb el mal gust. Ara s’estila una altra opulència: la de la imaginació. Molt més democràtic i també molt més divertida.
Els psicòlegs segur que hi estan d’acord. Aquests professionals ja fa molt temps que adverteixen que l’excés és molt perjudicial, tant en quantitat com en qualitat. Hem de regalar menys coses i més temps. Per exemple: un val per a un passeig. O per a una partida de parxís. O per veure una pel·lícula junts. És clar que això no és aplicable als caps d’Estat (encara que m’encantaria fer un parxís amb Obama, fins i tot amb Trump, fins i tot amb Rajoy, fins i tot amb la reina d’Anglaterra).
La psicologia del regal-experiència diu que produeix plaer quan es consumeix i no quan es rep i que per aquest motiu crea vincles més forts entre els dos implicats. Estan molt recomanats entre persones pròximes que encara ho vulguin ser més. Si ho hagués sabut, potser el rei de Thesporia li hauria regalat a Ulisses una diversió sense riscos amb sirenes cantadores. O potser els Reis de l’Orient li haurien regalat al Messies una passejada en camell o un curs de tai-txi.
En aquest sentit, i també en altres, s’ha de reconèixer que el sultà de Les mil i una nits va ser un modern, perquè cada albada li va regalar a Xahrazad l’experiència que ella més desitjava: un dia més de vida per poder continuar explicant les seves estimades històries. ¡Quin gran regal! Potser tot es redueix a aquestes tres coses: l’opulència, el bon gust i la muda influència de la moda, que guia el nostre destí com una estrella de Betlem.
