Trillo i l'exemple britànic

L’ambaixador de la Gran Bretanya davant les institucions europees, Ivan Rogers, ha dimitit pel caos que envolta el 'brexit'. Se n’ha anat, sense més complicacions, perquè es considera un servidor públic prou format per no haver d’aguantar la incompetència dels seus superiors polítics que han entrat en un embolic del qual no saben com sortir-se.

Rogers dignifica la funció pública, de la Gran Bretanya i de la resta del planeta, entesa com la manera de posar els més capacitats al servei del conjunt de la societat. Segurament ha decidit marxar perquè no té por de quedar-se sense feina, ja que, al seu país, haver exercit la funció pública es considera un mèrit i no una fatalitat. La Gran Bretanya, en la qual tant els agrada a alguns emmirallar-se, té una profunda cultura democràtica que abraça les seves lleis però que també les transcendeix i que protegeix les majories i les minories.  

Els mèrits de l’ambaixador

Notícies relacionades

El Consell d'Estat responsabilitza Defensa de l'accident del Iak-42

El PP defensa Trillo pel Iak-42: "Només és un informe del Consell d'Estat"

L’actitud de Rogers contrasta i posa en evidència la reacció d’un altre ambaixador, en  aquest cas l’espanyol Federico Trillo, després del dictamen del Consell d’Estat sobre l’accident del Iak-42. Una institució de l’Estat ha discernit les responsabilitats del govern d’Aznar i del ministeri de Trillo en la mort de 62 militars espanyols en missió de pau a l’Afganistan. És impresentable que després d’aquesta garrotada, Trillo no hagi presentat la seva dimissió ja que està incapacitat per ser ambaixador. I encara és més al·lucinant que pretengui recuperar el seu antic lloc al Consell d’Estat.

Trillo sí que té por de no trobar feina perquè, al contrari de Rogers, la major part de la seva carrera professional l’ha fet per mèrits exclusivament polítics i va ser aquesta lògica la que li va impedir assumir responsabilitats en el cas del Iak-42 quan es va limitar a donar la cara pel superior que l’hi havia posat i que ara, en pagament d’aquells serveis, no el pot deixar caure, li ha de seguir donant feina. Aquesta és la diferència. L’últim mèrit de Trillo abans de ser ambaixador va ser mobilitzar cel i terra per recusar un magistrat del Constitucional abans de la sentència de l’Estatut. Espanya tampoc és Alemanya.