Al contraatac
¿'And the andará' la indignació?
Quan et conformes, els que manen fan la festa de comiat de la teva il·lusió perquè canviïn les coses. Torna l'anestèsia i el conformisme
mota---donald-trump-y-mexicanos
De petit em gravava en VHS l’especial de cap d’any de Martes y Trece, i amb els amics el vèiem tantes vegades repetit que ens en apreníem els diàlegs de memòria. Així ens passàvem l’any fins al següent cap d’any. Perquè durant molt de temps Martes y Trece només va fer un programa a l’any (el somni de qualsevol que faci televisió, menys si ets Ferreras). Ara la meva bogeria no arriba a tant, però no em perdo el programa especial de José Mota.
Aquest any la trama era d’un grup de polítics espanyols que desapareixen després d’un accident d’avió. Per això el títol: 'And the andarán'. Com que ningú sap on són, el Rei reacciona: demana a Mota que suplanti els desapareguts uns dies per evitar l’alarma. Mota imita tan bé el monarca que proposo que el suplanti cada 24 de desembre en el missatge de la nit de Nadal. Riuríem i ens estalviaríem discursos previsibles que semblen escrits pel partit que governa.
Mota es preguntava 'and the andarán' els polítics desapareguts. Però hi ha més coses en aquest país que jo no sé 'and the andarán'. Per exemple, ¿'and the andará' la indignació? Potser també ha desaparegut. Veus els informatius i sembla que ja ningú protesta. ¿Ja no hi ha problemes? ¿Ja no hi ha crisi? ¿Ja no hi ha desnonaments? ¿Ja no hi ha retallades? A veure si tornem a estar a la Champions de l’economia i no me n’he assabentat. Dels únics problemes dels quals sento parlar l’oposició és dels seus. I aquí tenim els socialistes: en comptes de ser una alternativa al PP, el que fan és obrir seus alternatives. En un mateix carrer, Ferraz, ara hi ha dues seus: la dels crítics i l’oficial del PSOE. I a Podem també estan dedicats a destruir-se entre ells en comptes de construir una alternativa creïble al PP. A aquest pas, seria més coherent que la seva pròxima assemblea ciutadana canviés de nom: en lloc de Vistalegre que es digui Curtsdevista.
¿I el Partit Popular? Doncs sense estudiar gaire, s’ha convertit en el més llest de la classe política. I amb diferència. Entre altres coses està aconseguint el millor que li podia passar: que la gent es conformi. Els ciutadans que fins fa dos telediaris estaven indignats ara comencen a deixar d’estar-ho. Però, ¿com vols que no ens conformem si baixa l’atur, si puja el salari mínim i fins i tot parlen de pobresa energètica, que fins no fa gaire ni existia?
FESTA DE COMIAT
I quan et conformes, els que manen fan una festa. La festa de comiat de la teva il·lusió perquè canviïn les coses. Torna l’anestèsia. Torna el conformisme. M’ensumo que ens volen fer creure que conformar-se és ser realista. I realista és acceptar una feina precària perquè s’ha de viure. I celebrar les xifres de l’atur, encara que no arribis a meitat de mes. I em pregunto: '¿And the andará' la indignació? Em sembla que ni hi és ni se n’espera.
