Més enllà de les estructures físiques
Ciutat i pau
L'urbanisme pot definir les característiques mínimes que hauria de tenir qualsevol barri
Carta de la Pau dirigida a l’ONU és una fundació barcelonina que en un dels seus punts propugna la convivència i la cohesió social a les ciutats. Té caràcter internacional i el primer congrés va tenir lloc a Barcelona fa quatre anys i el pròxim se celebrarà a la República Dominicana al mes de juny. Un dels eixos fa referència a ciutat i pau, i per això han contactat amb mi. És una associació de conceptes interessant.
L’urbanisme no només ha de pensar en l’estructura física, sinó també en el seu funcionament ulterior i en les relacions que puguin establir-se entre ciutadans tant al barri com a tota la ciutat: és la faceta sociològica. Aquest enfocament global contribueix a millorar la vida dels ciutadans. És un tema ambiciós i complex que reclama la col·laboració de diversos camps, a part de l’urbanístic.
LA FRACTALITAT
En un llibre meu del 2013 ja vaig incorporar a la ciutat la idea de fractalitat, i crec que encaixa en aquest tema. És un concepte nascut recentment, i assenyala que «un conjunt format per diverses parts és fractal si totes les parts reflecteixen el conjunt». Té una aplicació directa en el cas de les ciutats en les quals els barris són les parts i el conjunt és la ciutat sencera. Assenyalo que en una ciutat tipus es poden distingir tres classes d’entorns: 1) el principal espai de centralitat que contribueix a identificar-la, 2) els subcentres dels barris amb qualitats d’un nivell correcte i 3) una perifèria que tant pot ser d’alt nivell econòmic com molt degradada.
Les grans desigualtats entre barris es fan molt evidents. Uns tenen bona qualitat en tots els aspectes i altres estan molt degradats (vivendes precàries, urbanització pobra, falta d’instal·lacions bàsiques, absència d’equipaments...), i en aquests un urbanisme simplement correcte no té cabuda. Constatar les gravíssimes carències d’alguns sectors urbans posa de manifest la injustícia que això suposa, i aquest estat de coses hauria d’implicar tota la societat. Això pot provocar un sentiment d’exclusió social entre els ciutadans que viuen en aquests barris degradats. I reparar la injustícia equival a obrir camí cap a la pau.
L’urbanisme pot definir les característiques mínimes que hauria de tenir qualsevol barri. Les enumero: 1) vivendes dignes, 2) urbanització correcta, incloses les xarxes de serveis, 3) predomini de vivendes acompanyades d’altres usos en alguna proporció, 4) transport públic integrat en la xarxa general, 5) dosis convenients de parcs i 6) un subcentre de barri que li imprimeixi caràcter mitjançant una plaça o un carrer major.
En la remodelació de barris en estat lamentable, l’urbanisme pot fer una aportació important, però no l’única. El problema és complex, de manera que també exigeix la voluntat política ferma d’afrontar la solució mitjançant les adequades inversions. S’ha de ser conscients que hi ha moltes dificultats i es necessita temps.
