IDEES
El mestre en el laberint
Al moment de morir, Zygmunt Bauman s’erigeix com el més fiable dels fars que ens orienten en el laberint tenebrós de les incerteses on ens trobem immersos. Mai va abandonar la llum de l’esperança, però es va convèncer i ens va convèncer de les creixents dificultats en el camí cap a una vida millor. Sobretot, de les trampes en què ens ficàvem com a individus i com a societats avançades, i del preu que hauríem de pagar, i ara paguem, per haver-nos deixat arrabassar les certeses a canvi dels mirallets del festival consumista.
El concepte de modernitat líquida es refereix a la inestabilitat del jo i de les seves perspectives. Paradoxalment, l’abundància i la multiplicitat d’opcions, més aparent que efectiva, ens ha portat fins a les portes de la misèria moral que s’empara d’Occident. Només cal mirar cap als camps congelats de Grècia, cap al genocidi impune d’Alep, per comprovar que ens hem tornat tan insensibles i freds com la fauna abissal.
Notícies relacionades¿De què ens serveixen les quatre extremitats, aquestes mans prènsils, si no tenim on agafar-nos, si ens hem convertit en peixos a mercè de corrents que no controlem, no coneixem i som incapaços de modificar? ¿Com ens ho farem per construir res que sigui perdurable i amb fonaments un cop abandonats els valors que ens sostenien?
Bauman és dur, molt dur, no tan sols amb el poder sinó amb els que hem permès que el poder s’allunyés tant del vot. Ja ens anava bé. Semblava que n’hi havia per tothom. Ningú diria que s’havia d’acabar tan de pressa per a tants i tants. Però ha estat així. Ara que hem tastat l’amargor dels resultats més val que no abandonem el mirall de Bauman, encara que la imatge reflectida no ens agradi. En aquest laberint, ni les parets són sòlides. L’única seguretat es troba en la recuperació del jo com a integrant d’un col·lectiu que es retroba amb la imatge de l’altre i redescobreix que sense l’altre no hi ha sortida.
