Hores de son i addicció a les pantalles

La tecnologia digital ha irromput amb estrèpit a la vida quotidiana. L’ús de pantalles s’ha convertit en una cosa habitual des d’una edat molt jove amb innegables avantatges però amb inconvenients igual d’evidents. El debat va en augment i no existeix unanimitat, per exemple, sobre l’edat en què un nen pot tenir un 'smartphone', un aparell amb capacitats i utilitats que van molt més enllà de les d’un telèfon. Ara especialistes mèdics en patologies i alteracions del son adverteixen dels efectes de l’addicció a les pantalles. Afecten de la mateixa manera els adults que es queden davant de la tele passada la mitjanit i els nens i adolescents que se’n van al llit amb el mòbil, pendents d’aplicacions d’ús tan generalitzat com Twitter, Facebook i WhatsApp.

Aquests mals hàbits tenen –al marge d’afectar la comunicació i l’harmonia familiar– conseqüències per a la salut, segons els metges, que es poden manifestar en afeccions greus com la diabetis o l’obesitat. El problema revela, primer de tot, una mala cultura del son al nostre país. Dormir no és perdre el temps i un nombre d’hores necessari suposa un hàbit saludable. La solució passa també per una reforma horària, que ja ha arribat al Parlament de Catalunya, que ens equipari a l’estil de vida d’altres països occidentals. I en el cas dels joves és necessari fomentar un ús responsable del mòbil, tasca que correspon en primer lloc als pares, donant exemple per descomptat, i després als educadors.