MIRADOR
La liquació del procés
En la política catalana tot el que és sòlid s'esvaeix en l'aire a una velocitat esglaiadora
/
La mort de l’eminent sociòleg Zygmunt Bauman ha tornat a posar en circulació l’important concepte «modernitat líquida» per entendre la societat actual, en què tot és fugaç i «els nostres acords són temporals, passatgers, vàlids només fins a nou avís». Segurament aquest irònic pensador hauria estat d’acord en l’observació que en la política catalana tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire a una velocitat esglaiadora. Diumenge passat, EL PERIÓDICO repassava els noms d’alguns líders polítics (Pere Navarro, Joan Herrera, Alicia Sánchez-Camacho i Josep Antoni Duran Lleida) que han sucumbit a l’auge independentista. Però les «víctimes» del procés també estan en el camp dels promotors de la secessió, com Antonio Baños, cap de llista de la CUP en les eleccions del 27-S, o el mateix Artur Mas, defenestrat pels anticapitalistes fa un any. Ningú l’hi hauria pronosticat després de la consulta del 9-N, quan es va vanagloriar d’haver enganyat l’Estat. Vuit mesos més tard, es va haver de conformar a anar el quart a la llista de Junts pel Sí i, el gener del 2016, va fer un pas a un costat a canvi d’una estabilitat parlamentària que Carles Puigdemont encara no ha trobat.
Des d’aleshores, el Govern ha perdut 150 votacions, ens recorda la diputada socialista Eva Granados. La derrota més important va ser la llei de pressupostos: va obligar a prorrogar-los i a fer que Puigdemont se sotmetés a una moció de confiança per guanyar-se el suport dels anticapitalistes a canvi d’un referèndum, sense que tampoc hagi servit per garantir l’aprovació dels comptes del 2017. En les últimes setmanes, la incertesa no ha fet res més que engrandir-se.
L’únic cert és que tot segueix en l’aire. És un altre senyal de la liquació de la política catalana, que ja arriba al nucli del mateix procés separatista. Ara és el partit del president, el PDECat i el vell món convergent, l’espai que ha entrat en fase de liquidació, mancat d’estratègia i lideratge. «Pitjor no ho poden fer», afirmen alguns dels seus articulistes de referència, com Pilar Rahola. Per fi reconeixen que van perdre el seu plebiscit el 27-S i que, en el millor dels casos, la independència va per llarg.
Notícies relacionadesA la liquació del procés hi contribueix la debilitat del Govern, per la inestabilitat parlamentària i el seu baix perfil polític, més enllà de la figura de mossèn Junqueras, que juga a ser el nou Pujol de la Catalunya d’ordre. En el seu fur intern desitja que la CUP provoqui l’avançament electoral. L’hostilitat del context internacional davant dels referèndums també ajuda a liquar el procés.
En cap cas es materialitzarà, encara que l’Estat hagi d’aplicar mesures coercitives, i ningú a Europa prestarà el més mínim suport a un intent de secessió unilateral, que els seus respectius marcs constitucionals també rebutgen, com confirmen els casos de Baviera i el Vèneto. L’any 2017, assistirem a la liquació del procés, si bé hi haurà un moment difícil quan es toqui os, després de les multes i inhabilitacions, i s’acabi la «revolució dels somriures».
