IDEES
Meryl Streep o la dignitat del meu ofici
Actress Meryl Streep accepts the Cecil B. DeMille Award during the 74th Annual Golden Globe Awards show in Beverly Hills, California, U.S., January 8, 2017. Paul Drinkwater/Courtesy of NBC/Handout via REUTERS ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE WAS PROVIDED BY A THIRD PARTY. NO RESALES. NO ARCHIVE. For editorial use only. Additional clearance required for commercial or promotional use, contact your local office for assistance. Any commercial or promotional use of NBCUniversal content requires NBCUniversal’s prior written consent. No book publishing without prior approval. /
¡Com m’agradaria ser Meryl Streep! Tenir, almenys, la meitat del seu talent. I, per descomptat, la seva valentia. El que va fer l’actriu diumenge passat, en l’entrega dels Globus d’Or, és digne de reverència. I seria digne d’Oscar si no fos perquè en aquell moment no hi havia cap mena de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat no era pura coincidència, sinó una cosa buscada, pretesa i assumida amb la cara neta, sense màscara pel mig. Poques vegades he vist algú amb tanta dignitat damunt d’un escenari.
Sol a casa, a les tantes de la matinada, no vaig poder sinó aixecar-me, aplaudir i, emocionat, cridar ¡bravo!, l’orgull del meu ofici a la gola. Reconec que al mateix temps que les paraules i l’actitud de l’actriu, em van commoure el silenci i el respecte dels seus col·legues –els meus col·legues, també, al capdavall– que l’escoltaven –amb el cor encongit– i assumien el discurs, conscients de la qualitat del moment.
Aquella mateixa nit, les paraules de Meryl Streep van ser recollides per les xarxes i multiplicades per milions. L’endemà al matí, els mitjans es van mostrar unànimes (gairebé) en l’elogi. El món sencer l’aplaudia. Perdó, m’adono de la hipèrbole i rectifico: diguem que el món sencer, menys Trump i els seus, l’aplaudia, O que el món sencer, menys Trump, ocupades les mans a tuitejar la delirant resposta, l’aplaudia. Gran ovació.
Notícies relacionadesMolt al contrari, per cert, del que va passar fa temps entre nosaltres, quan, en una cerimònia d’entrega dels Goya, acabada d’esclatar la guerra de l’Iraq, diversos actors van aprofitar els minuts del seu discurs per demanar la pau i denunciar l’actitud del Govern d’Aznar, favorable al conflicte. ¡La que es va armar! Alguns mitjans d’aquí –bastants– van atacar de manera despietada els actors. Se’ls va ridiculitzar fins a l’escarni. Se’ls va crucificar. I el mateix va passar anys després quan –Goya en mà– es va qüestionar la política de retallades de Rajoy i la voracitat recaptatòria de Montoro.
Màgica vara de mesurar que creix i minva a capritx.
