Sentir el Barça
El pensament únic persisteix: Catalunya, una, culer i lliure
esala11951969 barcelona 12 12 2009 senyeras esteladas en el camp nou co170113190054 /
El mandatari Rosell va sentenciar el 2013: «Parlar català és la gran demostració que se sent el Barça». En conseqüència, resultaria que els culers de Burundi o Hong Kong serien uns culers sense ànima, sense sentiments, i Johan Cruyff un perfecte traïdor a la seva causa. L’enunciat de Rosell s’enfonsa per raons òbvies, ja que la llengua catalana pot servir tranquil·lament per vehicular frases com «em cago en el Barça i la mare que el va parir», també plenes de sentiment, o més aviat dissentiment.
Ara, els periquitos treuen foc pels queixals, amb raó, perquè l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat i els blaugranes han arribat a un acord per incendiar el planeta amb un eslògan, naturalment en anglès: If you feel FC Barcelona, you feel Catalunya (Si sents el FC Barcelona, sents Catalunya). La frase té suc, ja que, girada al revés, podria excloure del sentiment de catalanitat tots els no seguidors de l’equip de Gamper i Luis Enrique. El pensament únic persisteix: Catalunya, una, culer i lliure. Que la marca Barça sigui molt més reconeguda i aplaudida internacionalment que el Freedom for Catalonia, i intentar associar-les com a parella de fet en favor de la segona, és, simplement, confondre els collons amb el rosari, o viceversa. La grandesa es manifesta donant canxa a les minories, no deixant-les tirades a la cuneta com gossos.
Una màquina de fer diners
Confesso la meva condició de culer, i des d’ella experimento sensacions molt agradables davant moments màgics de Messi, Iniesta, Busquets, Piqué... que comparteixo en amistat amb catalanoparlants, castellanoparlants, indepes i unionistes, sensacions que també poden procurar-me altres jugadors amb altres samarretes. Però la meva admiració per l’àmbit blaugrana –o decepció quan no juguen bé– es limita a l’àmbit de la gespa; no a la llotja, les estelades, els despatxos i el beneït Més que un club.
De les 14 accepcions que el diccionari de la RAE ens ofereix del terme sentir, em quedo amb la primera i l’última, que són, respectivament, «experimentar sensacions produïdes per causes internes o externes» i «començar a corrompre’s o podrir-se» (sic).
El Barça és, bàsicament, una màquina de fer futbol i diners, inimaginables quantitats de diners, a vegades de manera no exemplar, com quan accepta tacar la seva samarreta, per diners, amb l’empremta d’un règim totalitari com el de Qatar, o visitant amb massa freqüència els jutjats a causa dels tèrbols i insultants contractes multimilionaris amb les seves estrelles.
Ho sento: soc un mal català, ja que no acabo de sentir el Barça en el seu conjunt, encara que mai deixi d’escoltar-lo interpretat pel mestre Puyal i el seu lloctinent Torquemada.
