Un programa català de refugi

No cal insistir en la tràgica dimensió del que està passant avui arreu del món amb tantes i tantes persones refugiades que cerquen desesperadament un espai on desenvolupar una vida plena sense por a ser perseguits per la seva ideologia, religió, gènere, orientació sexual, llengua o identitat cultural. A Catalunya, el Govern vol contribuir a la inajornable solidaritat internacional envers aquestes persones i assumir el deure de país democràtic creant el Programa Català de Refugi, primer en un format pilot, però amb molta il·lusió i energia.

El Programa vol néixer amb la convicció que la incorporació laboral és el factor clau per a la inclusió social i la independència personal. Els nivells d’inserció laboral dels refugiats avui a Europa són baixos encara. A Suècia, un dels països amb polítiques d’acollida de refugiats més avançades, dels nascuts a l’estranger i amb pocs estudis només un 22% dels homes i un 8% de les dones van trobar feina en el primer any posterior al programa d’acollida que dura  dos anys. The Economist diu que a Europa els refugiats triguen 20 anys a tenir índexs d’ocupació semblants als dels nadius. I a Espanya? sense dades! La feina és, clarament, un repte principal.

UN SISTEMA BUROCRATITZAT

D’altra banda, partim de la convicció que el procés d’inclusió es dóna en la relació entre persones en espais concrets i, per tant, els serveis territorialitzats de la Generalitat (treball, educació, salut), món local i entitats hi han de tenir un paper central. Hi hem de ser malgrat l’anomalia del sistema espanyol de refugi que, a més de ser exasperantment burocratitzat, és un dels pocs absolutament centralitzats que hi ha.

El tercer eix del Programa el constitueix el de cercar la complicitat i la participació de la societat civil mitjançant la mentoria. Ningú millor que les persones per (re)construir vincles entre persones. Tenim un model en els Groups of Five del Canadà i el Quebec, on en els darrers 10 anys, un 50% dels refugiats acollits en programes participats per la ciutadania s’han inserit laboralment en el primer any, davant d’un 10% dels de programes estatals. El nostre mentor actuaria en tres eixos fonamentals: la col·laboració en la recerca de feina, l’aprenentatge de la llengua i la construcció de vincles amb l’entorn social. Pensem en la formació de grups de mentors d’acollida que es comprometen durant un període d’un any, aproximadament, a acompanyar un grup familiar o una persona refugiada.

SENSE TRAVES, PERÒ AVALUANT RESULTATS

I quart element: compromís financer de la Generalitat i les institucions. Cal una prestació econòmica inicial per a les necessitats bàsiques sense traves burocràtiques però exigent en compromís. Al segle XXI no podem enterrar les polítiques públiques sota tones de paperassa però, en canvi, és imperdonable no avaluar resultats. És a dir, cal fer-ho al revés de com ho fa l’Estat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Catalunya necessita, doncs, persones compromeses i entusiastes que vulguin prestar aquest servei a la societat catalana i a les persones refugiades. La Generalitat, amb les entitats especialitzades i el món local, les formaria per tal de garantir l’èxit en l’acompanyament cap a la independència personal dels refugiats i refugiades. Aquesta és la nostra proposta i aquests dies la debatem amb tots els actors implicats per fer-ho junts i amb força.

En definitiva, el Programa pretén construir i enfortir els vincles socials entre tots els que som la societat catalana, sigui quin sigui el nostre origen, per tenir una societat de persones lliures compromesa amb els drets humans a casa nostra i arreu del món.