El teixit econòmic: El motor del comerç

L’any ha començat amb una revisió de la situació econòmica que ens ha deixat el 2016. La informació que hem anat obtenint fins ara apunta que els resultats han sigut molt millors de l’esperat. Els mals auguris que es presagiaven davant la incertesa política semblen no haver-se arribat a complir, i la recuperació de l’economia espanyola mostra signes de seguir endavant. Però si una cosa és certa sobre aquestes dades agregades és que poden amagar una elevada heterogeneïtat dintre seu. En concret, podem esperar marcades diferències regionals entre les comunitats autònomes, tant en la seva sortida de la crisi com en l’ajust que han patit en aquests anys. 

    Atenent a les últimes estimacions de creixement del PIB per a l’any 2016 realitzades pel Centre de Predicció Econòmica (CEPREDE), veiem que, del 3,2% de creixement esperat per al conjunt d’Espanya, la major part vindrà absorbit pel creixement de les regions de Múrcia (3,6%), Castella-la Manxa i les Canàries (totes dues amb un 3,4%), la Comunitat de Madrid i el País Basc (amb taxes del 3,3%), i finalment, Andalusia i Castella i Lleó (totes dues amb un 3,1%). A la cua, es trobarien Cantàbria, amb un lleu creixement del 2,2%, seguida d’Aragó i Astúries, amb un 2,7%. Tot i així i malgrat aquestes diferències, dotze de les setze comunitats haurien superat el llindar del 3% de creixement el 2016. Això és, la recuperació de l’economia no sembla ser cosa d’unes poques regions.

    Encara és aviat per saber correctament quines són les fonts d’aquest creixement, però sense cap mena de dubte el comerç internacional està sent una d’elles. Des dels inicis de la crisi econòmica l’any 2008, les comunitats han sortit a l’exterior per vendre els seus productes davant l’inicial esfondrament de la demanda interna. En aquest cas, Múrcia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa han portat a terme grans esforços i han assolit taxes de variació entre el 2008 i el 2016, superiors al 40%, o fins i tot el 60%.  És més, la demanda interna, mesura a través del comerç que les regions realitzen entre elles, sembla haver refermat la seva recuperació al llarg de l’any 2016 mostrant taxes positives en aquest any després del fort impuls del 2015 amb creixements pròxims al 4,5%, segons dades del projecte C-intereg (CEPREDE).

El 20% de l’atur

Si bé és cert que aquestes són bones notícies, hem de ser conscients que encara queda un llarg camí per recórrer. En desocupació les dades no indueixen a l’optimisme. A data del tercer trimestre del 2016, cinc comunitats estan per sobre del 20% d’atur, amb Andalusia (28,5%), les Canàries (26%) i Extremadura (25,2%) al capdavant d’aquest rànquing. Mentre que únicament el País Basc (12,8%), Navarra (12,4%), la Rioja (13,6%) i Catalunya (14,6%) se situen per sota del 15%, avançant fins i tot Madrid amb una taxa d’atur del 15,2%. 

Notícies relacionades

Finançament: Un joc de guanyadors i de perdedors

Fons europeus: Divergència malgrat la UE

    Aquestes diferències territorials ens donen una primera panoràmica sobre l’ajust tan desigual que han patit les comunitats durant la crisi. Amb dades oficials de l’INE per al 2015, únicament serien les Balears i la Comunitat de Madrid les regions el PIB de les quals seria superior al del 2008, encara que en termes del PIB per càpita encara no hi hauria cap comunitat amb nivells superiors als de la precrisi. Fixant-nos en l’ajust laboral, Castella-la Manxa, Astúries, el País Valencià i Cantàbria, haurien suportat les caigudes més grans entre el 2008 i el 2015 tant en el nombre d’empleats com en les hores treballades amb taxes superiors al 15% en les dues dimensions. De fet, si una cosa ha caracteritzat tant aquestes comunitats com el conjunt de totes elles, ha sigut el fort deteriorament experimentat per la remuneració dels assalariats durant aquests anys amb variacions negatives per sobre del 10%, a excepció de les Balears i de Madrid al voltant del -8%.

    Amb tot, i encara que es pot esperar que la recuperació acabi apaivagant part de l’ajust sofert en l’ocupació, és urgent que obrim un debat conscienciós sobre les estratègies de desenvolupament que haurien de seguir les comunitats autònomes si volem que els nous fruits del creixement siguin compartits per totes elles.