Tot segueix pendent al PSOE
Que fins ara només s'hagi postulat Patxi López corrobora la sensació de provisionalitat
rjulve36869366 gra047 madrid 14 01 2017 el diputado socialista patxi l 170114183234 /
El més revelador del que va passar al comitè federal del PSOE aquest dissabte és el termini inusitadament llarg que la comissió gestora ha fixat perquè el partit faci els passos processals que el facin sortir del marasme en què es troba actualment. ¿Per què fan falta quatre mesos i mig per celebrar les primàries i cinc per al congrés? L’única resposta possible a aquesta pregunta és que els que avui manen, en precari, en el PSOE necessiten encara molt detemps per controlar la situació interna. O, el que és el mateix, que aquesta encara se’ls escapa de les mans.
El fet que, llevat de Patxi López, la tercera via, cap candidat potencial a la secretaria general hagi volgut fins al moment confirmar la seva intenció de presentar-se per al càrrec corrobora aquesta sensació de provisionalitat inquietant. Susana Díaz i Pedro Sánchez segueixen sense confirmar que aspiren a ser elegits. Perquè segurament creuen que la batalla interna que se segueix lliurant els cremaria en poc temps. O perquè aspiren a sumar nous adeptes a la seva causa.
La comissió gestora i els que hi ha al darrere, és a dir, els barons dels territoris en els quals el PSOE obté més vots, controlen el dia a dia de la vida del partit. I a més manen sobre el grup parlamentari socialista. Que és l’òrgan que està fent la política del moment, la dels acords que permeten governar al PP, tractant de treure el màxim de contrapartides a aquest suport. Amb aquestes forces a favor seu, es diria que no hi ha dubte que el bloc dominant té el futur congrés guanyat per endavant. I que Díaz, la seva candidata in pectore mentre no es demostri el contrari, serà la futura secretària general.
MULTIFORME SECTOR CRÍTIC
El que aquest bloc no pot garantir, i per això allarga els temps, és que el partit no es trenqui a trossos si la victòria dels que manen de fet, es produeix sense més sobresalts. És a dir, si en els pròxims quatre mesos no es redueixen de manera significativa les dimensions del multiforme però molt nodrit sector crític. Aquesta necessitat augura noves batalles. Que es lliuraran per tot el partit d’una punta a l’altra, pràcticament en cada agrupació.
A l’abril, el comitè federal es tornarà a reunir. Aquesta vegada per aprovar la llista dels afiliats que tindran dret a votar en les primàries. No es pot descartar que llavors es decideixin exclusions per motius disciplinaris: alguns crítics acaben d’eludir-ne una per obrir un local situat a prop de la seu oficial de Ferraz, a Madrid, i l’ambient està tan tens que poden sorgir iniciatives similars, contràries als usos i les normes del partit. Però el gran assumpte d’aquesta reunió serà la decisió sobre el PSC, sobre si els 17.000 afiliats catalans poden o no participar en les primàries.
En el bloc que mana al PSOE n'hi ha molts que volen que no ho facin. Per antics ressentiments, perquè el PSC va recolzar Sánchez, perquè els seus diputats van votar «no» a Mariano Rajoy. I també, o sobretot, perquè no sembla que els seus delegats estiguin disposats a recolzar Díaz. Si la seva voluntat s’imposa, la ruptura entre el PSOE i el PSC serà un fet.
