Deixar Guantánamo a Trump

Barack Obama afronta els últims dies de presidència i té sobre la taula una qüestió important que ha marcat el seu mandat en drets humans: ¿què fer amb Guantánamo? El 2008, en campanya, va prometre que el tancaria i, de fet, el seu primer decret va fixar data: 22 de gener del 2010. Aquests dies, quan es compleixen 15 anys del centre, sabem que la promesa és gairebé impossible de complir. Si bé és cert que Obama va heretar un Guantánamo amb 242 persones i que va reduir el seu nombre fins a les cinquanta i poques, no ha actuat amb suficient fermesa per posar fi al malson d’unes persones tancades sense ser jutjades ni tan sols acusades de res en concret més enllà del vague concepte de combatents enemics. El bloqueig de la majoria republicana al Congrés explica la dificultat del president per transferir presos del centre a tercers països i buidar-lo. Però no és l’única explicació.

El marc mental, i també legal, que l’Administració Obama ha aplicat a Guantánamo s’ha allunyat d’un enfocament de drets humans i, de fet, és el mateix que va inspirar la seva obertura: la guerra contra el terror de Bush, el combat a l’enemic de l’11-S minant normes de drets humans i tractats internacionals. Aquesta combinació de política domèstica, equilibris interns i disputes entre republicans i demòcrates a les cambres legislatives, i la continuïtat de la doctrina que oposa seguretat i drets humans, com si fossin contraposats, ha suposat una resposta inadequada i letal al problema.

En 15 anys, Guantánamo s’ha convertit en un símbol global i punyent de la falta de respecte als drets humans. Hem vist tortura sistemàtica, detenció indefinida, vagues de fam i alimentació forçosa dels que les seguien, suïcidis i fins i tot una dotzena de presos menors d’edat. I encara hi ha assignatures pendents: les persones detingudes tenen dret a ser acusades, a rebre un judici just i a ser alliberades si no es demostra la seva culpabilitat. 

És aquest Guantánamo el que heretarà Trump el 20 de gener. En campanya va dir que autoritzaria novament l’ús de la tortura «més enllà del waterboarding» i tornaria a «omplir Guantánamo de dolents». El que Trump mostra és la possibilitat real de tornar a utilitzar la tortura a gran escala en nom de la seguretat: si ja es va fer abans i ningú en va retre comptes, ¿per què no repetir-ho? Mostra també voluntat de deixar obert un centre de detenció fora dels EUA per tancar-hi els dolents. Inquietant.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Deixar Guantánamo a Trump suposa un risc que el centre s’eternitzi. Que s’utilitzi per recloure-hi persones sense acusar-les de res. ¿Qui ens assegura, per exemple, que Trump no recorrerà a ell per concretar la retòrica antimusulmana i antiimmigració de la campanya electoral? Deixar Guantánamo a Trump suposaria, per a Obama, un llegat tòxic per als drets humans.

Periodista. Amnistia Internacional