Falsa seguretat

En menys d’una setmana estaré travessant l’Atlàntic destí a Nova York. Pot semblar una tonteria per a alguns, però per a mi és una proesa. Sempre he tingut pànic a volar. Després dels atemptats de l’11-S em vaig jurar a mi mateixa que mai tornaria a agafar un avió. M’havia llegit un milió de vegades el famós llibre Es fácil superar el miedo a volar d’Allen Carr. Semblava que el tenia vençut i de cop va passar allò. El llibre no deia res sobre terrorisme ni què fer si al pilot li agafava per estavellar l’avió contra un edifici. Tota la teoria a can Pistraus.

Després va venir aquella ultraseguretat als aeroports on et despullen pràcticament perquè pugis a l’avió. Jo dec ser una de les poques persones del planeta a qui li encanta això. Em dona seguretat. Però quan aquest tema estava controladíssim, va aparèixer Andreas Lubitz, aquell pilot de la companyia Germanwings, que no era un terrorista però sí un guillat. El pitjor d’el cas va ser que l’obsessió per no deixar entrar ningú a la cabina de comandament va deixar al boig estavellar l’avió amb total llibertat. Una altra vegada la seguretat no va servir de res.

Fa uns dies, a Florida, un militar retirat de l’Iraq amb problemes psicològics, va tirotejar i va matar cinc persones a la zona de recollida d’equipatges de l’aeroport Fort Lauderdale-Hollywood. ¿Com pot ser? ¿No et deixen entrar una ampolla d’aigua i sí una pistola? Pel que es veu, si tens permís d’armes pots facturar l’arma dins del teu equipatge, després a l’arribar al teu destí pots obrir la maleta, treure la pistola i matar qui et doni la gana. És clar que això passa en aeroports i fora d’ells. Als EUA qualsevol tipus treu un rifle i es posa a disparar com un boig. Fa anys que ho fan.

Motxilla sospitosa

Després hi ha el tema de la seguretat als trens d’Espanya. Tenint en compte que l’atemptat més greu succeït a Europa va ser en un tren a Madrid, no entenc com és tan fàcil agafar l’AVE. No et demanen ni bitllet personal. Qualsevol es pot colar amb el bitllet que ha comprat un altre. És completament absurd. I el súmmum dels fets lamentables és el que va passar fa poc a l’estació de Sants de Barcelona. Va ser desallotjada perquè es va trobar una motxilla sospitosa sense propietari. ¿Què van fer? Van comprovar l’interior de la motxilla a la zona d’embarcament de l’AVE. Com ho llegeixen. No se la van emportar per examinar-la en lloc segur, la van obrir allà mateix. Sort que va ser una falsa alarma i no hi havia cap bomba real.

L’obsessió per patir un atemptant és tan gran i la seguretat tan insegura, que a mi ja m’han tret fins i tot la por. En el moment que et poden matar al tren, a l’aeroport, al metro, atropellat amb un camió, en una sala de concerts, a la redacció d’un diari o passejant pel carrer, jo ja no tinc por de l’avió. De fet, crec que a l’avió és on més segura estaré. Després trepitjaré territori americà, i sentiré com proclamen president Trump el 20 de gener. Això sí que fa por. Us ho explico, a la tornada. Si és que torno.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

 

Periodista.