Un difús malestar

Encara que no soc un gran lector d’assajos, em vaig empassar en un cap de setmana l’últim premi Anagrama, Estudios del malestar, de José Luis Pardo, potser perquè aborda un tema que, d’una manera o altra, ens afecta a gairebé tots: aquell difús malestar que s’ha instal·lat en la societat espanyola des de l’inici de la crisi econòmica i que ha donat origen a certes propostes polítiques que a l’autor –i a mi, i a molts més també– li semblen font de preocupació.

El senyor Pardo imparteix classes de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid i ha assistit des de primera fila al naixement de Podem, partit que recorre tot el seu llibre –gairebé sempre sense necessitat de citar-lo, ni el partit ni els seus líders–, però aplicant-hi una desconfiança i una censura més que evidents: com tants altres, l’autor d’Estudios del malestar té seriosos dubtes que una colla de professors universitaris no especialment brillants constitueixin la solució dels problemes del país. Més aviat els veu com uns comunistes que no s’atreveixen a reconèixer que ho són i que viuen en la nostàlgia de temps passats –no queda gaire clar si als 60 o, directament, als 30– a l’espera que arribi el moment d’aplicar la sentència de Celia Cruz: «quítate tu pa ponerme yo».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Segons Pardo, Iglesias i els seus es van agafar al 15-M, prova tangible del malestar de l’època, per posar-se al capdavant d’una suposada revolució que només aspira al fet que els seus protagonistes puguin figurar, sentir-se rellevants socialment i, en el fons, assolir el grau suprem del funcionariat al qual pertanyen, que és el Govern de la nació. Per a això, com tots hem pogut comprovar, han recorregut a demonitzar la transició i el que ells anomenen el règim del 78 en una curiosa coincidència amb els de la CUP. El principal problema, com apunta Pardo, és que la novetat de la proposta no és tal, però ho pot semblar en una situació com la present, en què la misèria moral i física ha propiciat en el ciutadà una desconfiança molt comprensible amb els seus governants.

Estudios del malestar és una crítica molt necessària des de l’esquerra a una esquerra que es presenta com a renovadora quan és més vella que els rigodons i reuneix tota mena d’influències funestes que van de Stalin a Chávez passant pel populisme peronista: un còctel certament explosiu.