Dues mirades
Carvalho reviu
'Robar' personatges no és cap novetat. Amb autorització de l'autor original o sense un permís explícit
El dramaturg Tom Stoppard va escriure una obra de teatre que es diu 'Rosencratz i Guildenstern han mort' en la qual recuperava dos personatges de 'Hamlet', els amics del príncep que, incitats per Claudi, el rei, tenien la missió d’assassinar-lo. Els va extreure de la tragèdia que Shakespeare havia escrit segles abans i els va infondre un nou vigor. En els mateixos anys en què s’estrenava 'Hamlet', més o menys, a principis del segle XVII, Pérez de Avellaneda publicava la segona part del 'Quijote', una edició apòcrifa de la novel·la de Cervantes que el mateix Cervantes es va encarregar de dinamitar amb l’autèntica segona part de les aventures d’Alonso Quijano. Avellaneda, sense permís, és clar, es va apoderar dels personatges i els va fer viure unes aventures que Cervantes no havia previst ni, per descomptat, escrit. Amb l’'Ulisses' d’Homer va passar un cas similar, tot i que amb molta més decència literària. Joyce el va reconvertir en un Leopold Bloom que caminava per Dublín tot menjant ronyons de xai.
Amb tot això vull dir que robar personatges no és cap novetat. Amb autorització de l’autor original o sense un permís explícit. Carlos Zanón el té i ara farà de Vázquez Montalbán per ressuscitar Pepe Carvalho i Biscuter. ¿Calia el vist-i-plau dels hereus per a aquesta operació editorial? ¿De qui són els personatges? Desconec els detalls jurídics, però reconec que aquesta estranya resurrecció pactada em té fascinat.
