Els centres d'acollida
La infància tutelada
La protecció als nens i joves més vulnerables és una responsabilitat social compartida
Actualment el sistema de protecció de la Generalitat de Catalunya atén prop de 7.000 infants i adolescents. D’aquests, més de la meitat continuen vivint en família extensa i la resta estan en centres residencials o altres mesures provisionals. El nostre objectiu, el del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies és garantir el dret dels infants de viure en família, i per això intentem donar a cada infant el que per a ell és més adient. La primera aposta és sempre que visqui amb algun familiar que se’n pugui fer càrrec o amb una família acollidora, i si no, en un centre residencial com a última opció. A Catalunya disposem de 120 centres residencials. Quan un infant hi arriba, s’intenta que tingui l’entorn més familiar possible. Es té cura de la seva salut física i psíquica, se satisfan les necessitats d’alimentació, vestuari, higiene, descans i lleure, i també la seva activitat educativa. A banda, els professionals treballen amb la família biològica pel retorn de l’infant o adolescent al nucli familiar. Per tant, podem considerar l’estada dels infants en centres residencials com a estades provisionals, en les quals es reforcen els seus hàbits, els vincles amb la família o el suport psicològic i pedagògic.
Els centres residencials, igual com la resta d’equipaments públics (hospitals, residències per a la gent gran...) passen inspeccions periòdiques pel que fa a la idoneïtat de les instal·lacions i perquè es compleixin les condicions higièniques i de salubritat necessàries, les ràtios de personal, etcètera; i si no es compleixen, s’actua immediatament. Som conscients que la vida dels nois i noies desemparats sense opcions per ser acollits per familiars no és gens fàcil, igual que la convivència als centres tampoc. La feina dels professionals –pedagogs, psicòlegs i educadors– s’ha de lloar. Vull recordar que fa 20 anys, la protecció d’infants i adolescents era competència del Departament de Justícia. Des del 2002 va passar a dependre de Benestar i Família, avui Afers Socials.
Sabem que hi ha molts aspectes a millorar, i estem compromesos en la millora del sistema de protecció, aquesta és una de les nostres prioritats que ens hem fixat des de l’inici. El sistema de protecció ha sofert de manera creixent una transformació pel que fa al perfil dels joves i infants atesos. La corba de la població tutelada no s’ajusta a la piràmide de la població menor d’edat a Catalunya. La primera infància està infrarepresentada i es comprova una incidència més gran de les situacions de desemparament en l’adolescència en proporció a la resta de la població menor d’edat, amb una presència més gran del sexe masculí. Per això estem dissenyant un sistema de protecció que permeti una intervenció segmentada per edats, i per tant, més especialitzada. Estem implantant un nou model de centres, amb menys places cadascun i de dimensions reduïdes, que permeti una atenció més personalitzada, amb una vocació d’integració comunitària. Un exemple en són les cases d’infants, que permeten una atenció més personal i integral.
El nostre vol ser un model basat en les cinc pes: la prevenció, la participació, la protecció, la promoció dels drets i la provisió. Hem impulsat mesures per evitar la institucionalització de menors en situació de risc, els anomenats nous centres oberts o serveis d’intervenció socioeducativa, que han de permetre un treball d’acompanyament a les famílies. Els nous pressupostos ens han de permetre la creació de 210 places residencials noves.
Notícies relacionadesEl sistema de protecció té èxits que s’han de posar en relleu, com els 40 joves que l’any 2016 han arribat a la universitat i han obtingut una beca d’estudi. Són 40 històries d’èxit i de superació personal; o les desenes de joves extutelats que s’integren al mercat laboral cada any. Aquest 2016 n’han sigut 109. O els nous itineraris de protecció individualitzats (IPI), que pretenen traçar un projecte de vida específic per a cada jove que passi per aquesta formació i per la posterior inserció laboral. Aquest programa ja compta amb 80 joves. Al darrera d’aquests nois i noies hi ha grans professionals que s’hi deixen la pell perquè aquests joves tinguin una vida autònoma. Tenim clar que la feina d’aquestes persones és primordial. Per això, hem incrementat la ràtio dels equips d’atenció a la infància i adolescència. Les polítiques d’infància són prioritàries perquè ens converteixen en un país més just, socialment cohesionat i compromès amb la igualtat d’oportunitats.
