L'agenda del desenvolupament durant el mandat de Trump

Han passat gairebé dos mesos des de l'elecció de Donald Trump com a pròxim president dels Estats Units i seguim sabent tan poc com llavors sobre quina serà la política global de lluita contra la pobresa que impulsarà el magnat. La cooperació al desenvolupament va passar completament desapercebuda durant la campanya electoral i són bastant escasses les ocasions en què el líder republicà s'ha posicionat sobre temes relacionats amb l'agenda del desenvolupament. En les que ho ha fet, les seves declaracions han aconseguit alarmar, no només els americans, sinó tota la comunitat internacional.

FINANÇAMENT DE L'AJUDA

El seu interès per invertir en infraestructures i prioritzar el que és local per sobre del que és internacional, una cosa en la qual fa mesos que insisteix, no hauria de ser incompatible amb el fet de mantenir un alt nivell d'implicació en la política de desenvolupament. Els Estats Units són el país que, amb una gran diferència i a causa del volum de la seva economia, més recursos inverteix en la lluita contra la pobresa a nivell internacional. Dit això, en nivells percentuals, únicament hi dedica el 0,2 del seu Producte Interior Brut perquè les retallades en aquesta àrea puguin ajudar-lo a aconseguir els recursos que busca per a la inversió nacional.

El perill és que faci creure als ciutadans que sí que ho és. A més, malgrat que és un percentatge bastant inferior al que altres països dediquen a la lluita contra la pobresa, sí que fins ara hi havia un acord entre republicans i demòcrates per, almenys, no disminuir-lo i mantenir així el lideratge americà en nivells absoluts. L'arribada de Trump amb Mike Pence com a vicepresident, i la majoria que el partit republicà tindrà al Congrés els dos anys vinents, amenaça d'acabar amb aquest pacte que sí que va ser possible mantenir fins i tot durant el Govern de George Bush. Pence ha manifestat en el passat el seu desig d'eliminar l'agència americana per al desenvolupament, USAID, o bé reduir-ne el pressupost. 

PLANIFICACIÓ FAMILIAR

A part de l'impacte en el pressupost que pugui tenir l'elecció com a vicepresident de l'actual governador d'Indiana, la seva influència pot deixar-se sentir en altres polítiques com la de planificació familiar. Durant el seu mandat a Indiana ha afavorit totes les polítiques antiavortistes possibles que, amb la posició extremadament conservadora i masclista del futur president, fan perillar seriosament el suport americà a les polítiques de planificació familiar, així com a les de salut sexual i reproductiva tant a dins com a fora del país. Retallar el finançament a les organitzacions que, encara que realitzin una altra mena d'activitats sanitàries, ajudin a portar a terme avortaments tant als Estats Units com fora, és una cosa que ja ha passat durant anteriors governs republicans. 

COMERÇ

Trump també s'oposa a firmar nous tractats de lliure comerç, i fins i tot promet reconsiderar els que ja estan acordats. Si manté la seva decisió, l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units, que actualment estava en negociacions, no arribarà a bon port. Però també pot afectar l'Acord de Comerç i Desenvolupament amb l'Àfrica (AGOA per les seves sigles en anglès), la renovació del qual ha de començar a debatre's durant els pròxims quatre anys. Encara que en molts casos sigui per motius radicalment oposats, el cert és que Trump no és l'única veu que ha denunciat l'impacte que els tractats de lliure comerç acaben tenint per als més vulnerables.

Aquest potser és un dels pocs temes en què el nouvingut trobarà suports entre moviments socials a l'altre costat de l'espectre polític, encara que aquests majoritàriament s'oposen a la majoria d'aquests tractats per, entre moltes altres coses, la desregulació que implicarien i el poder tàcit que donarien a les grans empreses, en detriment dels governs. Sense un acord econòmic al més alt nivell entre la UE i els Estats Units serà més factible recuperar les converses en l'Organització Mundial del Comerç per a un acord global en què els països en desenvolupament puguin negociar més bones condicions que si han de fer-ho unilateralment amb la UE i els Estats Units com un únic front.  

ACCÉS A MEDICAMENTS

 Hillary Clinton s'havia compromès si arribava a la Casa Blanca a prendre mesures que asseguressin un control sobre els desorbitats preus a què els medicaments estan arribant en els últims temps, Trump s'havia oposat a tirar endavant una iniciativa similar. Que el president d'un país com els Estats Units prengués per fi mesures sobre l'escandalosa pujada dels preus de medicaments essencials hauria tingut un impacte molt més enllà de les seves fronteres. Hauria afavorit que altres països a Europa i països en desenvolupament com Colòmbia, que estan intentant tirar endavant mesures similars a la proposada per la candidata demòcrata, es veiessin reforçats enfront del poder del sector farmacèutic. No obstant, el que va passar després de la victòria de Trump és que les accions de les grans empreses farmacèutiques no van deixar de pujar en borsa, assumint que, amb Trump en el poder, l''statu quo' actual es mantindrà.les accions de les grans empreses farmacèutiques no van deixar de pujar en borsa, assumint que, amb Trump en el poder, l''statu quo' actual es mantindrà

CANVI CLIMÀTIC

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les declaracions del pròxim president nord-americà comprometent-se a abandonar l'Acord de París firmat l'any passat pot tenir conseqüències devastadores. Sense els Estats Units, és molt possible que altres països altament contaminants, com la Xina, tampoc es comprometin a complir el que es va acordar i per tant el tractat perdi tot el seu sentit, una cosa que ja va passar amb l'Acord de Kyoto. Si és així, els països en desenvolupament seran els que, per la seva vulnerabilitat, més durament en patiran les conseqüències. Només a l'Àfrica ja s'han produït més de 150.000 morts directament relacionades amb l'exposició a la contaminació i a la mala qualitat de l'aire. El fet que per llei els Estats Units hagin d'esperar almenys tres anys per abandonar el tractat i que, d'aquí a llavors, potser Trump haurà perdut la majoria al Congrés, és l'única cosa que permet albergar certes esperances que finalment no passi. 

En qualsevol cas, tal com va dir Hillary Clinton en el seu discurs després de perdre les eleccions: “Malgrat les derrotes, no hem de deixar de creure mai que val la pena seguir treballant pel que considerem just”.