EN CLAU EUROPEA
Corró conservador a la UE
El pacte dels populars amb els euroescèptics debilita l'Eurocambra davant el 'brexit' i l'autoritarisme polonès
Els socialistes intenten desmarcar-se de la política europea d'austeritat en un any electoral crucial
undefined36912574 str20 strasbourg francia 17 01 2017 el nuevo president170117220509 /
L’elecció del conservador italià Antonio Tajani com a nou president del Parlament Europeu, en substitució del socialista alemany Martin Schulz, completa el monopoli del Partit Popular Europeu (PPE) de les presidències de les tres institucions polítiques clau de la Unió Europea (UE) i s’afegeix a les de la Comissió Europea, amb el luxemburguès Jean-Claude Juncker, i del Consell Europeu (i presidència de facto de la UE), amb el polonès Donald Tusk, que ja controlava des de l’any 2014.
El líder del grup popular, Manfred Weber, estima que l’elecció de Tajani facilitarà a més la renovació aquesta primavera del mandat de Tusk al capdavant de la UE per a dos anys i mig més, tot i l’oposició del Govern polonès, en mans de l’ultraconservador Llei i Justícia (PiS) i rival de la Plataforma Cívica de Tusk. El ministre polonès d’Afers Estrangers, Witold Waszczykowski, va tornar a atacar Tusk el 2 de gener qualificant-lo d’«icona del mal i l’estupidesa».
La pugna entre populars i socialistes i la divisió entre els eurodiputats van crear la situació extraordinària que fossin necessàries fins a quatre votacions perquè Tajani aconseguís reunir una majoria suficient. Per obtenir la victòria, el grup popular es va veure obligat a pactar amb els euroescèptics britànics i polonesos del grup Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), tercer grup en importància de l’Eurocambra. El pols entre populars i socialistes ha trencat la seva tradicional gran coalició, que havia garantit una àmplia majoria parlamentària estable durant més d’una dècada per a l’aprovació de la legislació europea.
Pacte en l’últim minut
El grup popular ha elegit ara els liberals com a soci privilegiat, fet que implica un gir a la dreta en les decisions de l’Eurocambra. En aquesta maniobra els populars poden acabar depenent dels vots dels seus nous aliats euroescèptics i fins i tot podrien haver de recórrer a l’extrema dreta o els populistes per aprovar noves normatives que xoquin amb l’oposició dels socialistes, l’esquerra unitària i els verds. Els euroescèptics d’ECR han indicat que estan disposats a cooperar en la política d’austeritat, les mesures contra la immigració i el reforçament de la lluita antiterrorista.
L’acord de l’últim minut del grup popular amb els euroescèptics per aconseguir la presidència de l’Eurocambra xoca amb el pacte proeuropeista subscrit prèviament amb el grup liberal. El seu líder, el belga Guy Verhofstadt, en una enèsima maniobra, va renunciar a la seva candidatura a canvi de més poder per als liberals i tapar així la seva fallida operació de captar els populistes italians del Moviment 5 Estrelles.
El pacte dels populars amb els euroescèptics debilita la posició de l’Eurocambra en les negociacions sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió, ja que els britànics són la principal força del grup. El líder d’ECR, Syed Kamal, ja ha advertit que espera que Tajani compleixi la seva promesa de ser «neutral». El mateix pacte també pot donar oxigen al Govern ultraconservador polonès i debilitar la fermesa de la Unió davant la seva deriva autoritària, ja que el partit PiS que governa Polònia és la segona força d’ECR.
La derrota del líder del grup socialista, Gianni Pitella, ha mostrat la debilitat dels socialistes, que no van tenir ni tan sols l’habilitat necessària per obtenir el recolzament de l’esquerra unitària, que va preferir abstenir-se. Durant el repartiment de càrrecs institucionals de la UE el 2014, els socialistes es van conformar amb el càrrec de ministra d’Afers Estrangers de la UE per a la italiana Federica Mogherini (un càrrec amb escàs poder real) i la presidència de l’Eurocambra durant la primera meitat de la legislatura, i van deixar en mans dels populars els càrrecs molt més decisius de la presidència de la Comissió Europea i del Consell Europeu.
En aquest any electoral clau a Holanda, França, Alemanya i amb probables eleccions anticipades a Itàlia i Àustria, el principal objectiu dels socialistes és desmarcar-se de les polítiques que aplica la UE, en especial la d’austeritat, de la qual durant anys s’han fet corresponsables. «S’ha acabat la gran coalició», insisteixen els eurodiputats socialistes, al considerar que els ha conduït a «un carreró sense sortida» i amb els populars «cada vegada més prepotents i arrogants». «Hem de repolititzar els debats. No hi ha res pitjor que les grans coalicions per matar la socialdemocràcia», reconeixia aquesta setmana l’eurodiputat socialista francès Emmanuel Maurel.
