La carnisseria i la dignitat

Hi ha una frase del discurs d’ahir del president dels Estats Units que faríem bé de no ser-ne indiferents: «traurem la gent de les prestacions socials i la posarem a treballar». Sona estranya en un polític contemporani. No per la promesa de crear llocs de treball, que és comuna, sinó per la contraposició amb les prestacions socials. En l’era del ressorgiment del populisme, l’esquerra promet l’expansió de les prestacions socials, i les considera drets universals, i la dreta més xenòfoba explota la competició per aquestes mateixes prestacions entre els nadius més pobres i els estrangers. Trump promet treure’t de les prestacions socials i posar-te a treballar. Paradoxalment, aquesta promesa explica millor que cap altra cosa per què el trumpisme ha triomfat i per què més val que estiguem preparats per al seu esclat.

CAP A UN DESTÍ GLORIÓS 

Totes les altres promeses i fatxenderies del discurs giraven al voltant d'aquesta intuïció. L’argument econòmic que emfasitza el proteccionisme comercial per davant de la lliure circulació de mercaderies concreta la sospita que les deslocalitzacions beneficien sempre i només les elits dels països pobres i sense drets que exploten els seus ciutadans, tant com les elits dels països on es tanquen les fàbriques, però mai els treballadors de les indústries. La insistència en un patriotisme que és solidari i ens mena cap a un ‘destí gloriós’ alimenta la creença que la destrucció del corredor industrial del rerepaís nord-americà és fruit del menyspreu que senten els líders polítics i intel·lectuals vers la gent que fa coses amb les mans, a qui consideren obsoleta i prescindible perquè aviat serà substituïda per robots i perquè tenen idees rudimentàries i equivocades. L’apel·lació al reforçament de les fronteres contra la immigració i a un sistema internacional basat en la competició, en què cada nació té uns interessos legítims pels quals lluita aferrissadament, en lloc de la retòrica de la cooperació, la interdependència i la celebració de la diversitat, ratifica la percepció que els EUA paguen la festa de tothom mentre el país se’ls descompon. 

LA DIGNITAT ARRABASSADA

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tot el discurs convergeix en la sensació d’una part de la població nord-americana que pensa que li han arrabassat la dignitat. Que els han tornat dependents d’unes institucions i que aquesta dependència els obliga a humiliar-se, a renunciar a l’autoestima, a desprendre’s dels gestos quotidians, els valors propis, els prestigis propers que fan que una vida valgui la pena de ser viscuda. Que aquesta dependència és un carreró del qual ningú no se’n surt. Ho anomenà: «la carniceria americana». Us trauré de les prestacions socials, us trauré de la degradació comunitària, moral, econòmica en la qual viviu, us trauré de la vostra humiliació de cada dia, i us posaré a treballar, a construir, a ser amos d’un racó de món. Això van sentir ahir els seus fidels.

Sota totes les idees equivocades, perilloses i menyspreables del discurs d’ahir hi batega una intuïció que faríem bé d’escoltar.