Petit observatori
Són ells i elles, ni verds ni madurs
En l'actualitat, la definició de 'dona' i 'noia' és imprecisa en el llenguatge popular
Un grup de dones participen en un taller de costura amb l’objectiu de recuperar peces usades. /
Anava passant pàgines del diari i, com de costum, m’he aturat quan he arribat a la pàgina de les esqueles. No espero, naturalment, trobar-hi la meva. Els qui som partidaris de practicar la lectura, com a font de plaer i d’informació, haurem d’admetre que la lectura de la nostra defunció ens està prohibida. La llegiran uns altres, potser no gaires. Potser els qui, com jo, estan relliscant per l’últim pendent del temps.
El fet és que, donant un cop d’ull a una pàgina que anunciava defuncions n’hi havia dues que m’han cridat l’atenció. No es tractava de parents ni coneguts meus. La singularitat, per a mi, era que en l’encapçalament d’una esquela hi figurava «Senyora» i en una altra hi figurava «Doña». Les altres esqueles s’iniciaven simplement pel nom de pila: Maria, Joana...
Penso que ha passat de moda que el marit presenti la seva muller com «la meva senyora». En altres temps ho van dir així molts senyors, fins que es va anar imposant, com a més natural, dir «la meva dona». El tractament havia canviat, però es mantenia la idea de domini. Perquè «meva» i «meu» són uns adjectius possessius. La meva casa, el meu cotxe, les meves sabates.
En castellà hi ha una paraula molt indicativa de propietat: «mi dueña». És la dòmina, la que domina. En català el significat de poder es dissimula una mica amb la paraula mestressa. Encara hi ha gent que conserva el lèxic d’origen rural i davant una proposta diu «ho consultaré a la mestressa».
Però l’autoritat femenina s’ha conservat al llarg del temps en textos que parlen de «nostra dama». I un exemple indiscutible de poder femení és el nom de la imponent catedral de París: Notre Dame.
Avui, en el llenguatge popular, dona i noia són definicions imprecises. En principi hauríem de dir «noia» a una persona jove i «dona» a una persona madura. Però la distinció és arriscada. Penso que serem més simpàtics si practiquem habitualment el noi-noia. El vestuari ja ens ajuda a juvenilitzar tothom.
