La fràgil Europa davant l'eix del mal
El nacionalisme va debilitar la UE, va alimentar la intolerància en el seu si i ara la qüestiona amb la irrupció de Trump, la seva sintonia amb Putin i el 'brexit'
«Abandoneu la nostra terra».
«Deutschland über alles». (Alemanya sobre tot el món).
«Aquí no hi cabem tots».
«Espanya per als espanyols».
«La immigració va ser instrument de colonització lingüística».
Està de sobres justificat el calfred planetari davant l'"Amèrica primer" del discurs de 'coronació' de Donald TrumpDonald Trump, ja que testifica la presa de la primera potència del món pel xovinisme. Però les proclames abans citades, extretes de diferents idearis, himnes i manifestos europeus, demostren que el nacionalisme exacerbat i excloent ja niava fa temps en les democràcies occidentals.
Amb tenacitat s’ha ordit una mena d’internacional feixista que ja impera als Estats Units i a la Rússia de Vladímir Putin. Que, promovent l’espantall d’una invasió musulmana, ha empès el Regne Unit fora de la UE. Que a cavall de la xenofòbia ronda la presidència de la República Francesa. Que conquista places rellevants a l’Europa de l’Est. I que, encoratjada, condiciona els passos d’Angela Merkel amb vista a la seva reelecció com a cancellera alemanya. L’eslògan ultra Primer, els de casa ha fet metàstasi al cor de la Unió.
DE LES GANIVETES AL MUR
Notícies relacionadesFins i tot sense la colèrica verborrea de Trump, els líders comunitaris han anat assajant les seves receptes xenòfobes. ¿Per què ens escandalitza més l’anunciat mur a la frontera amb Mèxic que les ganivetes que coronen les tanques de Ceuta i Melilla? ¿Són més reprovables les restriccions a la immigració als EUA i la Gran Bretanya que les pilotes de goma disparades al Tarajal contra subsaharians indefensos i els gasos lacrimògens contra refugiats a Macedònia? ¿Quina és la diferència entre subornar el Marroc o Turquia perquè reprimeixin l’allau migratòria i intimidar Mèxic perquè faci el mateix?
L’Europa benpensant clama contra l’ostentació patriotera de Trump, quan són justament els nacionalismes locals els que primer van llastar el projecte comunitari i ara alimenten la intolerància en el seu si. Ingredients massa fràgils per afrontar l’eix del mal que es teixeix entre Moscou, Washington i el Londres del 'brexit'.
