La protecció dels menors
Drets de la infància i pressupostos
Malgrat els avanços legals i en serveis, Catalunya segueix molt per sota de la mitjana europea en recursos
cmontanyes17570417 infancia170122182126 /
Són dies frenètics al Parlament de Catalunya i els mitjans de comunicació no deixen de retransmetre l’evolució d’una de les lleis més importants de l’any: la llei de pressupostos. El minut i resultat canvia a cada moment i de vegades pot resultar exasperant, si no fos perquè els nostres nens i nenes s’hi juguen tant.
I és que és en els pressupostos on una societat decideix realment com i cap a on vol caminar però, sobretot, amb qui i per a qui. Si bé totes les lleis ofereixen una manera d’afrontar una determinada situació, la de pressupostos té el poder d’insuflar moviment i fer que les coses passin.
Especialment en moments de constricció econòmica, en què cal prioritzar l’assignació dels recursos públics, els criteris que s’utilitzin per distribuir-los definiran clarament a qui es deixa enrere en el camí. I és en aquesta decisió on una societat es defineix pel que fa amb el seu compromís real amb els drets humans. Tant és així que molts experts afirmen que els drets humans no només s’han d’anar a buscar en les constitucions i convencions, sinó que cal trobar-los reflectits en els pressupostos.
A Catalunya, en els darrers anys hem avançat molt en la creació d’una estructura de lleis per generar un entorn segur i favorable per al benestar dels nens i nenes. Hem reconegut els seus drets indiscutibles com a ciutadans i hem dissenyat un sistema de serveis i suports per assegurar que puguin desenvolupar-se plenament.
No obstant això, la xifra de 412.000 infants vivint per sota del llindar de la pobresa ens queda curta per reflectir el que implica que un de cada tres nens i nenes disposin de menys recursos dels necessaris per viure amb dignitat a casa nostra. L’impacte de ser pobre mentre s’és infant va molt més enllà del patiment diari i concret: es projecta en el temps i configura un futur amb menys oportunitats i més precarietat. Com a societat, el cost de tallar de soca-rel els somnis i el potencial dels nostres infants es tradueix en més desigualtat i ens fa col·lectivament més febles.
Conformar-nos amb l’indicador macroeconòmic que parla de recuperació seria injust pel dia a dia d’aquests nens i nenes i les seves famílies. També seria poc rigorós perquè, quan posem la lupa sobre la realitat de la pobresa infantil, veiem que la situació d’aquells infants que tenen menys recursos continua empitjorant: la pobresa severa infantil s’ha incrementat en un 23% entre els anys 2013 i 2015.
A Save the Children tenim clar que la bretxa entre allò que diuen les lleis i allò que passa en realitat és salvable només quan bastim ponts de recursos estables i coherents amb les necessitats socials. Aquest pont de recursos ha de ser el camí que permeti a tots els nens i nenes no quedar-se enrere, despenalitzant el fet d’haver nascut en una llar amb pocs mitjans econòmics i proporcionant-los accés, en condicions equitatives, a les oportunitats de desenvolupament i participació.
En aquest sentit, els pressupostos actualment en discussió, si bé suposen un increment respecte al 2015 dels fons destinats a partides clau per al benestar dels infants com ara protecció social, educació i sanitat, no aconsegueixen recuperar els nivells d’inversió de l’any 2010, abans de les retallades. Això en el període en què precisament els indicadors de pobresa infantil s’han incrementat de manera més accentuada i les necessitats de la infància i les famílies s’han agreujat.
A la vegada, el desplegament pressupostari no fa una aposta clara per recuperar o implantar prestacions o ajuts específicament dirigits a corregir el dèficit històric en matèria de suport a les famílies que ens situa molt per darrere de la mitjana europea, que se situa en el 2,2% del producte interior brut (PIB).
En un recent estudi d’àmbit europeu , des de Save the Children vam posar en relleu la capacitat que tenen les polítiques públiques de protecció social per corregir la desigualtat i revertir el cicle pervers de la pobresa infantil. Per aconseguir-ho resulta imprescindible que els pressupostos evidenciïn, d’una manera més decidida, el compromís per situar la infància i la garantia efectiva dels seus drets en el cor dels processos d’assignació de recursos. També és necessari que aquests recursos siguin suficients i coherents amb les necessitats de tots els nens i nenes. Uns recursos que, no ho oblidem, són tant seus com nostres.
