TV-3 sense calés: sopen i passen gana
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Sempre he dit, i ho mantinc, que Roger de Gràcia és un dels pocs routiers de la rodalia de TV-3 que, el posin on el posin, se'n surt bé. I sempre molt dignament. El seu savoir faire concita empatia en l'audiència. I, sobretot, és aliè a la carrincloneria, tan habitual a Sant Joan Despí últimament. Ara acaben de posar-lo al capdavant d'un programa que consisteix a anar sopant i conversant (El sopar). Thais Villas, Sílvia Soler, Berto Romero i Quim Morales van ser convidats a sopar i a conversar sobre els fills. Hi estem d'acord: els fills sempre són tema. Va ser una vetllada simpàtica. Tots van explicar anècdotes gracioses i tendres. «Quan vaig tenir els bessons
-deia el Berto- em va quedar la mirada típica del soldat que torna del Vietnam: mires, i per més que t'hi fixes, no veus res». O sigui, arriba la cigonya doblement carregada, et quedes estupefacte i t'entra el gran desconcert.
La Thais també va tenir un cop molt humà. Va explicar que la primera nit que la seva filleta va dormir tres hores seguides li va entrar de sobte un sobresalt: «¡Creia que s'havia mort!». ¡Ahh! Tots van riure. Nos-
altres, a casa, també. Va ser una reunió cordial i seductora. Però sopar, el que es diu sopar, van sopar molt poc. Quatre trossets cadavèrics de salmó, en pla sashimi, i poca cosa més. Jo crec que van acabar tots amb una gana tremenda. De vi n'hi havia, però de menjar, poc.
Ben mirada, aquesta misèria gastronòmica potser era una indirecta adreçada a la Generalitat. Aquests dies la direcció de TV-3 està implorant que se'ls injecti més calés. I el gremi de productors externs, la nostrada indústria audiovisual, sabent el que s'hi juguen, també ha llançat el crit d'auxili: ¡Més TV-3!. M'agradaria que els productors externs també es preguntessin ¿diners per fer què? Ja sabem que el poc que avui compra TV-3 es basa en la doctrina com a monotema.
Hi ha un altre aspecte a tenir en compte: el gran monsenyor de Mediapro, Jaume Roures, acaba d'advertir al diari Ara que s'ha d'aprimar «l'estructura gegantina de TV-3». Reclama reduir-la immediatament. Ànim, doncs. Aquí el que no ha entès res és Xavier García Albiol. S'ha queixat que El 33 emetés el documental sobre El Tarajal. ¡Ah! El seu estrabisme polític és tremendo. Aquest és precisament un treball que dignifica TV-3 com a televisió pública. I, a més, retrata bé la responsabilitat de Jorge Fernández Díaz. Això és el que li dol a Albiol.
