Olor de...

Fa uns dies, el diputat Benet Salellas va dir que «els pressupostos han de fer olor de CUP i no només de PDECat». Va ser una expressió molt perfumada. Si considerem el pressupost com una habitació, resulta que la combinació d’ambientadors que hi col·locarem o que espargiran les aromes en tota la cambra pot acabar provocant una concentració tan alta de fragàncies que derivarà en un poti-poti floral de conseqüències imprevisibles. Per fugir corrent de l’ambientada habitació. Aquest és el resum dels debats actuals, la conseqüència de la disgregació ideològica de l’independentisme i de la varietat de substàncies oloroses que habiten la casa comuna.

Salellas potser no es va aturar a llegir al diccionari la definició de l’expressió «fer olor de». Diu així: «ser sospitós d’alguna cosa». Tot això fa olor de noves eleccions, per exemple, que significa que tot plegat fa pensar que hi haurà comicis perquè els pressupostos no s’aprovaran a causa de l’actitud dels sospitosos habituals, aquells que, segons els més arravatats defensors de les essències, torpedinen el procés.

Notícies relacionades

Benet Salellas: "ERC està segrestada pel discurs públic del PDECat"

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

¿És, doncs, sospitosa, la CUP, de la deriva que pot agafar la travessia cap a la independència? ¿La  voluntat d’impregnar les xifres amb aromes revolucionàries no respon a la consciència de ser imprescindibles més que no pas a la dèria de voler practicar la lapidació d’un desig majoritari? 

Hi haurà molta suor, i farà falta un bon desodorant neutre.