¿Què passa al camp català?

Un es pot preguntar per què hem organitzat una Marxa Pagesa amb tractors des de gairebé totes les comarques de Catalunya per portar aquest dissabte un clam a la ciutat de Barcelona. El cas és que en el fet mateix de preguntar-s’ho hi ha bona part de la resposta. Si no sabem què passa al camp català és que en passa alguna. Mireu, una societat com la francesa té els productors agraris molt presents, com l'ofici que aporta uns béns bàsics, que configura el paisatge i la identitat a través de la cuina. Tot això es tradueix en unes polítiques actives en pro del sector primari dins i fora del país. Seria igual la política agrària europea sense la fermesa francesa?

Aquests dies hem donat veu a pagesos i pageses llançant vídeos de Youtube a les xarxes socials. El ramader del Solsonès Ramon Sala hi exclama: «Les nostres explotacions no són ni un parc temàtic ni una selva». Té unes pastures que suporten de fa temps comportaments incívics. L’últim episodi: va haver de matar una vaca alletant que es va enfurismar perquè onades de boletaires saltaven les tanques elèctriques i resultava un perill per a la gent.

GARANTIA D'EQUILIBRI TERRITORIAL

«La base de la gran gastronomia que tenim són els nostres productes», puntualitza, Josep Z. Ferré, productor de fruita seca del Camp de Tarragona. «Les marques blanques són les grans culpables dels preus irrisoris», apunta Marc Xifra, lleter gironí. «Cal fer quadrar la gran distribució», reclama Josep Cabré, fructicultor de Lleida. «L’activitat agrària és el model econòmic i social dels pobles», remarca Pere Frisach, somelier i comercial de vins.

Tenim un sector clau de l'economia -el 2015 va moure 4.310 milions d’euros-, que és garantia de l'equilibri territorial. Majoritàriament, es tracta d'explotacions de petita i mitjana dimensió (la franja més important està entre les que tenen de 2 a menys de 5 hectàrees). Segons dades del 2013, de les 59.097 explotacions, 52.823 compten amb la mà d'obra dels familiars. Preservar l'agricultura familiar hauria de ser un signe d'identitat política a Catalunya.

REPARTIMENT EQUITATIU DELS BENEFICIS

Molts sectors agrícoles i ramaders obtenen preus baixíssim als mercats en origen. I no es tracta d'encarir el preu al consumidor, sinó de repartir equitativament el benefici entre producció, indústria i distribució. Els darrers anys el sindicat ha denunciat gairebé totes les marques de grans superfícies per vendre conill, llet, fruita i oli a pèrdues, com a producte reclam. Això prova que especulen amb el benefici dels productes alimentaris.

Sovint només cal aplicar la normativa vigent de competència, comerç o consum, i de vetllar perquè les llotges siguin transparents. El poder de negociació dels productors és limitat. Només tres operadors comercials (Carrefour, Mercadona, Caprabo-Eroski) a Catalunya concentren prop del 50% de l'oferta comercial, i l'agroindústria també està molt concentrada en sectors com la llet, el vi, l'oli d'oliva i la carn de conill. Un exemple: l'abandó de la cunicultura a Catalunya ha estat espectacular: 9.099 explotacions el 1993. El 2013 en quedaven 1.152.

El 2010 i el 2014 el Parlament reconeix que el sector agrari és estratègic per al país. Davant la crisi pressupostària, assumeix certes prioritats en les polítiques agràries. Però els governs canvien i s'han retallat de manera injustificable algunes mesures socialment sensibles com les pràctiques beneficioses per al medi ambient, el suport a la producció ecològica i activitats agràries i ramaderes en zones desafavorides, com la muntanya.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Altres compromisos assumits no es fan realitat mai. El desbordant increment de la fauna salvatge avui comporta pèrdues econòmiques importants a les explotacions, per exemple, l'impacte del senglar als conreus. Cal una gestió eficaç i una llei de caça. D’altra banda, fa anys i panys que reclamem una llei d’espais agraris i un pla sectorial agrari de Catalunya.

UN CONTRACTE EN FORMA DE PACTE NACIONAL

Pensem que cal renovar el contracte de la societat amb el camp. Políticament es pot traduir en un pacte nacional per al sector agrari i l’alimentació. Tant és la forma o el nom que prengui. Però és necessari. Si l'Administració no incardina el sector agrari en el projecte de país és més difícil que el ciutadà en percebi la importància. Si tenim pagesos que, com Ramon Sala, demanen «respecte per a l’activitat agrària, la terra i el bestiar que alimenta les famílies», és que alguna passa al camp.