Tele de merenga

M'ha semblat una idea ex-cel·lent que Christian Escribà, gran geni de la pastisseria, hagi decorat una pantalla de televisió posant-li una sanefa, un casquet, un barretet, de merenga. És un cop que, vist des de TV-3, alberga una metàfora deliciosa. Aquest programa que acaben d'estrenar (Bogeria a la pastisseria) és suau, dolç i entretingut. Escribà es mereixia aquest reconeixement televisiu. El primer encàrrec ha sigut transformar una habitació de l'hotel Cotton House en un gran pastisset perquè un jove, el Joan, sorprengui la seva estimada Roser i li demani matrimoni submergits en cacau, mantega i praliné. Aquesta petició de mà a la xocolata és original. Imaginativa. Té aspectes de Disney. El detallisme pastisser de la factoria Escribà ha sigut un prodigi. Una verdadera arquitectura. La pasta de dents era de coco, el telèfon, de xocolata negra; els coixins, d'una espècie de plum cake; a la tauleta de nit hi floria un gira-sol de confiteria, i a la pantalla televisiva, el colossal cop de la merenga, un detall encertadíssim. Home, en altres imperis televisius potser hi haurien afegit el factor reality, i un cop ficats els nòvios a la dolça habitació els haurien sotmès a pertorbacions i tortures perquè la confitura se'ls torni agra. No ha sigut el cas, per sort.

ALTRES HOTELS .- Aquests dies sorgeixen programesd'impactes diversos. Un d'ells, Este hotel es un infierno (DMax), el condueix Kike Sarasola. És la variant hotelera de Pesadilla en la cocina. El primer establiment que va visitar va ser el motel L'Entrada, de Riudarenes. Era un lloc cutre i polsegós, Els empleats atenien el client a urpades. En lloc de donar servei, mossegaven. Un altre programa és Desnúdame (DKiss). Aquí l'originalitat és que el punt de trobada de dos desconeguts és el llit. Directament. És prosaic. No hi ha poètica. Jo els aconsello als inventors del Desnúdame que es documentin. Luis Buñuel, a El fantasma de la libertad (1974), va muntar un sopar amb exquisits comensals que en lloc de seure en cadires seien en vàters. Mentre xerraven sobre contaminació, anaven defecant tranquil·lament. Una oient del programa de ràdio Julia en la Onda m'ha enviat una nota lluminosa: em diu que si la tele busca impacte, que facin un programa que es digui En tu váter o en el mío. Està ben vist. Gran Cagada VIP també seria un títol molt oportú.