Vegans, molt més que un estil de vida

El terme vegan s’ha posat de moda però enguany compleix 73 anys. Va ser encunyat el 1944 per un fuster anglès, Donald Watson, cofundador de la primera societat vegana al món. Els membres de la Vegan Society no van ser els primers humans en oposar-se per motius ètics a l’explotació dels altres animals (budistes, jainistes i pitagòrics ja ho feien fa més de 2.500 anys), però la seva iniciativa representa el naixement del veganisme com a ideologia moderna.

Watson i els seus companys reformistes volien diferenciar entre els vegetarians per motius ètics, que ho eren per respecte als animals, dels vegetarians per altres motius. Aquesta definició de seguida va incloure l’oposició a qualsevol tipus d’explotació animal (per alimentació i també per entreteniment, vestimenta, caça, experimentació, tracció, etc.). El veganisme neix doncs com una posició que de fet és política, busca l’emancipació d’uns individus de l’explotació d’uns altres individus.

Per interessos econòmics i desconeixement, de vegades es presenta el veganisme com una opció radical. Però en realitat és un pas més en el progrés moral de la societat per seguir arraconant el més radical de tot: la violència. El més prioritari no és si és necessari o no explotar els altres animals, sinó si és ètic. Sigui pel motiu que sigui que s'utilitzin els animals, l’etiqueta ètic és inadecuada –perquè utilitzar (convertir en cosa per a un fi) un subjecte viu sensible no està mai justificat. Fins i tot en una granja “humana” als animals els llevem la vida als pocs mesos/anys, separem les mares dels fills per apropiar-nos la llet i seguim explotant la manipulació genètica que porta els animals a patir deformacions i dolor crònic des del seu naixement. L’explotació ètica és un oxímoron.

Notícies relacionades

PETA: "¿Beuries llet de gossa, de gata o de rata?"

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Les persones veganes exerceixen en la vida quotidiana el boicot més ampli possible a tota forma de violència. Classificar el veganisme (ètic, dietètic, mediambiental, etc.) no té sentit. Una persona que segueix una dieta vegana per motius de salut o per reduir la seva petjada ecològica no és vegana, sinó una vegetariana estricta que es mou per un benefici propi (cuidar-se a si mateixa o cuidar el planeta del qual depèn). La majoria d’aquestes persones no perseveren en l’intent. Les persones veganes, aquelles que es mouen per la convicció ètica d'evitar la violència, tenen un índex d'abandonament baxíssim. La confusió entre unes i altres interessa enormement a alguns.

Ser vegà/na implica una dieta i un estil de vida concrets i té excel·lents repercussions sobre la salut humana i la del planeta. Però no s’hauria de definir per cap d’aquestes coses, sinó pel principi ètic que les motiva. Aquest principi prima el respecte a l’altre, sigui quina sigui la seva espècie. És acció directa per acabar amb el genocidi que cometem contra els altres éssers vius del planeta des dels principis dels temps. El terme, declarat nou neologisme català de l’any 2016, mereix una definició política quan sigui incorporat al diccionari.