Al fons a la dreta
Entre els grans, França pot ser l’últim bastió d’un govern d’esquerres. També aquí la globalització, la pèrdua de sobirania i ocupació, la demagògia sobre la invasió de refugiats i el terrorisme islàmic, especialment actiu al país veí, han anat construint un nou escenari polític on els temors pesaran més que alguns valors universals que la revolució va fer històrics, com la defensa dels drets humans o la lluita a favor dels ideals d’igualtat i fraternitat.
En condicions normals aquestes primàries definirien el candidat per disputar a la dreta la presidència de la República, però en aquestes circumstàncies i amb el Govern de François Hollande enfonsat, el socialisme francès ha arribat a la mateixa lleugeresa que afecta tot el seu entorn. Alemanya, la Gran Bretanya, Espanya ¿On són? Sembla que de moment, al fons. Bé al fons, i sense l’aire d’intuir cap on es dirigeix. Per això l’únic que hi ha en joc aquest diumenge és saber si Benoît Hamon, un candidat amb propostes noves, que sí que apunten cap a un futur diferent, és capaç de vèncer Manuel Valls i l’aparell d’un partit l’argument principal del qual només és frenar Marine Le Pen.
Nou model
Nou modelCom Hillary Clinton als Estats Units, Manuel Valls representa el poder, Benoît Hamon –perquè ens entenguem, més semblant a Bernie Sanders– planteja que el futur passa per construir un nou model on l’economia no serveixi al creixement infinit, sinó al desenvolupament de les persones i la sostenibilitat del planeta. Avançat per a aquest temps de temors i de nacionalismes anacrònics, la seva possible victòria és potser l’únic en joc en aquestes primàries socialistes. Però les enquestes no donen opcions a cap d’ells dos en la batalla final per la presidència de l’Elisi. Per a Benoît Hamon és aviat i per a Manuel Valls és un error presentar-se com el dic davant Le Pen. L’esquerra francesa sap que per a això sempre queda el recurs al camí del fons a la dreta, votant Fillon per evitar al final el triomf del Front Nacional.
