El futur és femení

Astorada davant les darreres notícies procedents dels Estats Units, amb la posada en escena estil Hollywood de la inauguració del nou període presidencial, segueixo en directe la Women’s March de Washington. Una de les divises cabdals del moviment en defensa dels drets civils diu 'The future is female' (El futur és femení). Aquesta frase és molt suggerent si ens aturem a pensar en el context. La Women’s March constitueix un contrapunt rellevant a la deriva masclista que s’ha instal·lat durant la campanya del republicà Donald Trump, no únicament pel que fa als mots sinó sobretot per l’actitud del personatge. 

    El paper que juga la seva muller Melània n’és un símptoma evident i acaba de completar el panorama: en una de les seves aparicions a l’Hotel Trump de Nova York i davant la insistència del seu marit, s’acosta al micro. En general, no s’acaba de veure com es troba aquesta senyora, no sembla còmoda, ni tranquila, més aviat espantada o cohibida. Tot plegat una mica violent. Ella no vol parlar, Trump insisteix, la deixa sola a la tarima. Al final pronuncia unes paraules breus, tímides, frases fetes que em recorden la Sara Bullock a Miss Agent especial en un concurs de bellesa responent als periodistes que el seu desig pel futur és «la pau al món». Melània rep les felicitacions del seu marit: ¡molt bé maca, que bé ho has fet! ¿Ho veus com sí que pots parlar? No sembla, doncs, que el futur sigui femení en el sentit de la ximpleta bufona que agafa el micro quan li demanen. ¡Tothom la troba tan bonica! Tant se val el que digui. Els mitjans, per la seva banda,  s’han dedicat a comentar el disseny Ralph Lauren o l’estil Jackie Kennedy de la primera dama com si es tractés d’una figureta per als annals de la Casa Blanca sense gairebé res al pap, una pura imatge sense paraules. 

Notícies relacionades

Melania Trump segueix el patró de Jackie Kennedy per a la presa de possessió

Campanya contra Ralph Lauren per vestir Melania Trump

    En contra d’aquesta visió reduccionista de la feminitat com a carcassa buida, el moviment Women’s March defensa la intel·ligència sensible de les dones, subjectes que tenen idees i el dret a parlar en primera persona sense necessitat que algú altre les hi autoritzi. Parlen en nom propi però també dels qui no s’atreveixen a fer-ho. El futur és femení engloba aquesta aspiració de les dones a defensar un sentiment especial de la política i la justícia basada en la igualtat de drets i en la llibertat d’expressió, en la possibilitat de prendre la paraula en veu alta per denunciar l’opressió i la por. La veu femenina, tan sovint definida com una petita veu, es transforma així en un porta-veu, un ressò que fa sentir al món les novetats d’una paraula alliberada, amb idees pròpies a propòsit d’una relació diferent, més respectuosa i tolerant, entre persones. A Washington, a punt d’entrar al metro, una noia jove porta una pancarta que diu 'Free Melania' (allibereu la Melania). Aquest és el punt precís sobre el qual totes nos­altres hem de reflexionar per fer veure a les nostres filles, amigues, nebodes, cosines, germanes, que el futur serà femení en la mesura que tinguem alguna cosa a dir en veu alta. 'Join us!'