Com un acudit

El filòsof de moda, l’eslovè Slavoj Zizek, parla del populisme. El defineix com un fenomen arrelat en un rebuig, «fins i tot en una admissió implícita d’impotència». A més a més ho il·lustra amb l’acudit del paio que busca les claus sota la llum d’un fanal tot i que sap que les ha perdut en un racó molt més fosc, perquè allà la visibilitat és millor. És com si tant els que ho proposen com els que s’hi apunten sabessin que el que proposen no va enlloc o no arreglarà el problema que denuncien.

Admissió d’impotència implícita, diu Zizek. I el millor del cas és que tot i això, el populisme avança. I els que el comanden van bojos per aconseguir… el poder. ¿Del que es tracta, una vegada més és d’assaltar la botiga i arrambar amb el que hi quedi? ¿Servir-se en lloc de servir? A un altre, per menys, ja l’haurien crucificat, però el millor de Zizek, és que és crític amb l’esquerra, detestant la dreta, i per aquest motiu els instigadors del pensament únic encara no l’han posat a la diana.

I això que també aprofita l’ocurrència, «la meva nòvia mai em planta, perquè en el moment que em planta, ja no és la meva nòvia», per aplicar un paral·lelisme amb alguns comportaments polítics que segur que sonaran familiars: «El poble sempre recolza el partit, perquè qualsevol que formi part del poble i s’oposi al partit queda automàticament exclòs del poble». I ara pensin en els EUA, o en Europa, o en Espanya, o en Catalunya, o en els debats que ens brinden alguns autoconsagrats periodistes. ¿Hi veuen populisme per alguna banda? Si Zizek està en el cert, i creuen que hi ha populisme en alguns dels llocs citats, ¿quines conclusions podem treure?

LA PÈRDUA DEL CONTROL

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els explicaré les meves. Si la política ja no pot ser solució, «admetent implícitament la seva impotència», és que el poder ja no s’ostenta a través de la democràcia ni des dels organismes i edificis que ensenyen els telediaris. ¿Com n’hem pogut perdre el control? ¿De l’economia, de l’energia, de les coses bàsiques que hauríem de tenir encara sota el nostre vot? Avui parlem de pal·liar la pobresa energètica, pagant a les companyies privades, quan fins al 2007 encara érem sobirans. Nosaltres controlàvem el preu de producció (baix) des del Govern.

Si avui el poder és privat i es gestiona en els consells d’administració, ¿per què continuem pagant tant d’intermediari polític que ni destaca per la seva formació ni pels seus resultats? ¿No deu ser que hem passat de ser ciutadans sobirans a ser presoners d’uns tecnòcrates que ens espremen tant com poden, sense millorar el nostre destí, sinó bàsicament per mantenir la seva posició? Potser és millor no fer-se tantes preguntes o recolzar-se en els acudits com fa Zizek. El pitjor, és que no fan ni punyetera gràcia.