MIRADOR
Els límits de la CUP
L'aval als pressupostos és una alternativa estratègica intel·ligent però també una derrota ideològica de l'independentisme d'esquerres
arrufat-reguant
La decisió de la CUP de votar sí als pressupostos de Junts pel Sí és una alternativa políticament intel·ligent. Els cupaires es descarreguen la pressió de ser els que sempre posen pals a les rodes del procés. Els sectors més conservadors del PDECat ja no tindran l’excusa de la CUP i les seves exigències per justificar mitges tintes o retrocessos. Ara tota la pressió serà per a Junts pel Sí.
El nou moviment d’escacs cupaire salva els mobles internament. Gairebé el 70% de l’organització el recolza, encara que sigui posant-se la pinça al nas i denunciant el «xantatge convergent». També salva la CUP de cara enfora: la decisió su-
posarà rebre crítiques des de l’esquerra social, però una gran part del votant més sobiranista de la CUP tampoc entén la confrontació constant que hi ha amb Junts pel Sí.
Tot i així, el sí instrumental suposa una derrota ideològica, i la CUP i l’independentisme d’esquerres n’haurien de ser conscients. La CUP es va presentar a les eleccions l’any 2012 per transmetre el discurs dels moviments alternatius i per ser l’altaveu de les lluites socials al Parlament. Els cupaires sempre han defensat que l’eix social i l’eix nacional anaven de la mà i que una cosa no podia supeditar-se a l’altra. Però el sí en els pressupostos no deixa de ser la plasmació de la incapacitat i les limitacions de l’independentisme d’esquerres per superar un terreny de joc que no li és propi.
Votar sí –probablement l’única opció per evitar una guerra oberta al si del sobiranisme–implica acceptar les regles del joc marcades per un dels actors
(el PDECat). Unes regles que condicionen la realització d’un referèndum sobre la independència a l’aprovació (contradicció més que evident) d’uns pressupostos de caràcter autonòmic. Dues coses que no tenen tècnicament res a veure l’una amb l’altra: hi podria haver referèndum sense pressupostos, i potser hi haurà pressupostos sense referèndum.
TERRENY DE JOC IDEOLÒGIC
L’aposta institucional de l’esquerra independentista ha tingut èxits molt rellevants i ha permès fer arribar el seu discurs a àmplies quotes de la societat. Però la CUP té la força que té –al Parlament i en l’opinió pública– i això també ha suposat moltes limitacions a l’hora d’escapar dels marcs dissenyats per l’antiga Convergència. El PDECat està feble, però segueix tenint la capacitat de dibuixar el terreny de joc ideològic sobre el qual es disputa la partida del procés i del global de la política catalana.
La CUP no ha tingut ara suficient força per guanyar la batalla de les idees. Davant la tessitura d’enfrontar-se a una nova situació límit com la de gener del 2016 –que va forçar la marxa d’Artur Mas, però que va deixar l’organització a un pas de la ruptura– ha decidit reservar-se i no entaular una batalla a sang i foc pels pressupostos.
Notícies relacionades
En la guerra de guerrilles a vegades es perden posicions per guanyar-ne altres. El temps dirà si ha valgut la pena.
