Monument de Pujol Cruells

1
Es llegeix en minuts
Experimentador amb el llenguatge. L’escriptor francès George Perec.

Experimentador amb el llenguatge. L’escriptor francès George Perec. / ARXIU

Els presento un èxit, un llibre immens, un novel·lot perenne, el vell monument de Georges Perec convertit en nou repte pel superb Pujol Cruells. El seu títol és L’eclipsi, i com en l’intent present obté l’increïble: que ni primer ni després verbs, noms o preposicions revelin el signe prohibit, el primer, el que no poden veure ni llegir en aquest text.

    ¿Ho entenen? ¿Prefereixen un exemple? «Ningú no té notícies, ni en tindrem, sobre si escull com morir ni si mor. El fet previ, però, és que Toni Vokl no pot dormir del tot». ¿Ho veuen? ¿Descobreixen què s’omet? No perquè sí, el llibre es ven com «un thriller sobre el buit, el lloc del regne ocult que regeix les memòries, les percepcions i decisions dels individus». Segueix el joc. I el perquè, de conclusió: «El propòsit de l’Scriptor, el seu desig [...] fou el d’obtenir un producte únic i instructiu». Únic i instructiu: ¿definició d’escriure?

     ¡Aaah...! Aquí s’acaba el joc i apareix la a, absent en tota l’obra i en les línies prèvies d’aquest article, la a de qui l’ha publicat: L’Avenç. Una a ineludible, constant, obligatòria, la vocal més repetida en el diccionari sigui en català o en castellà.

Notícies relacionades

    Provat el miracle i ja sense cursives, hem de celebrar la contrainte, el lipograma, el desafiament oulipià. Primer, amb Perec, que el 1969 va publicar La disparition renunciant a la e, més comuna en francès. Després, amb la fita d’Adrià (ara sí) Pujol Cruells, autor d’Escafarlata d’Empordà i Picadura de Barcelona, un hiperdotat que ha assumit en solitari l’obra d’art que en castellà van traduir com El secuestro cinco valientes (Anagrama, Premi Stendhal). Candidat a similars reconeixements, l’empordanès no tan sols ha mantingut la constricció en 70.000 paraules sinó que ha aconseguit que els canvis del seu relat sobre Vokl mantinguin el virtuosisme estilístic i la paròdica intriga de l’original. L’últim aplaudiment, per fi, és per a L’Avenç, per apostar per la literatura. L’eclipsi es presenta el dia 9, però ja és una fita obligada per a tot amant de la creativitat, l’art, el joc, la llengua. Aconsegueixin-lo.

    Perec bé s’ho mereix, i un creu, per descomptat, que igual que ell, també Cruells

Temes:

Llibres