Sospitosos habituals

El Partit Popular paga amb diners públics la defensa de persones acusades de corrupció, és a dir, acusades de fer un mal ús dels diners públics. Sabem que, almenys, està costejant amb subvencions al grup parlamentari valencià la defensa de Ricardo Costa i d’altres dues persones processades per presumpte finançament il·legal del PP autonòmic. Està costejant, dic bé. Perquè Alberto Fabra, l’expresident que va saltar a la fama per marcar les línies vermelles contra la corrupció, va firmar una provisió de fons per als advocats, que es prolongarà fins que el judici quedi vist per a sentència.

Els imputats argumenten que és normal que el partit els cobreixi, perquè ells s’asseuran a la banqueta dels acusats per defensar precisament la formació, per intentar demostrar que no van cometre cap irregularitat financera. ¿És legal? Aparentment, sí. ¿És estètic? Rotundament, no. ¿És cínic? Certament, sí. Perquè mentre reneguen públicament dels imputats, sufraguen la seva defensa d’amagat. 

També hem sabut, a través del diari El Mundo, que el PP del País Valencià va destinar ajudes públiques a pagar-li l’advocat a l’exconsellera de Turisme, que està a l’espera de sentència per prevaricació, malversació, frau, suborn i tràfic d’influències, ni més ni menys. A Milagrosa Martínez li atribueixen l’adjudicació irregular de l’estand de Fitur a l’empresa del Bigotes entre el 2005 i el 2009. El PP es va fer càrrec de la seva defensa, malgrat que va ser expulsada del partit abans que comencés el judici. I això no té explicació possible.

'BORBONITZAR-SE'

Notícies relacionades

"A València els coloms no volaven si Rita Barberá no els donava permís"

Rita Barberá arriba al Suprem per declarar per un delicte de blanqueig

Al damunt, en aquelles vistes judicials, almenys en aquelles en què va ser capaç de mantenir-se desperta, Milagrosa Martínez va basar la seva estratègia a borbonitzar-se fins al punt de dir que era responsable de turisme, però que no sabia ni què era Fitur. I va culpar de tot Francisco Camps. És a dir, el PP li estava pagant l’advocat a una senyora que culpava de tot el Partit Popular. Les contradiccions de la direcció nacional davant la corrupció, particularment davant la corrupció valenciana, no s’entenen des del punt de vista del sentit comú a què tan habitualment apel·la Rajoy.

El mateix president del Govern ha homenatjat Rita Barberá en les últimes hores, al·legant que era una persona «decent». No obstant, l’exalcaldessa de València va acabar els seus dies imputada per corrupció i repudiada pel seu partit. Ara sabem que només era un rebuig de cara a la galeria i que, independentment de tot, sempre la van considerar una de les seves. I tot això és respectable, fins i tot humanament comprensible, però fer una cosa en públic i defensar la contrària en privat, és un reclam segur per a la sospita.