El sexe de les monges

Aprincipis dels anys 90, l'estimat i recordat Terenci Moix va guanyar el premi Ramon Llull amb El sexe dels àngels. Terenci va dir llavors que aquesta obra era «l'explicació del meu desencant de la cultura catalana». I solia afegir, comparant la cultureta amb el coitus reprimit i interruptus: «La castedat és un crim contra natura. Estem especialitzats en la repetició harmoniosa del desastre i de l'estupidesa. Per a mi, és una angoixa viure i escriure sabent que algú, sigui qui sigui, em pot censurar i reprimir». ¡Ah! Terenci Moix dominava l'art del contrast amb gran precisió. Sabia elevar el que era prosaic a categoria. Potser Risto Mejide (Chester in love, Cuatro) ha pretès el mateix al tornar a convocar al seu sofà sor Lucía Caram per interrogar-la sobre com porta la seva sexualitat estant immersa en abadies i monestirs de clausura. O sigui, del sexe dels àngels al sexe de les monges. «¿Tu ets verge, tu ets verge?», li insistia Risto. I una noia entre el públic es va aixecar i va preguntar: «Sor Lucía, ¿vostè com es masturba?» ¡Ah! Jo crec que sor Lucía les va passar de tots colors. Però Risto disfrutava amb aquesta successió d'impactes aconseguits. No és un mal entrevistador, Risto. El perd una mica el seu afany per sorprendre, per ser enginyós, més que per aconseguir que broti un fons meditable i lúcid. La sexualitat íntima, personal, de sor Lucía, francament, a casa ens interessa poquíssim. Els casos d'abusos i pederàstia a l'Església catòlica hauria sigut un altre tema molt més transcendent i útil. Sobre aquesta qüestió, m'hauria agradat conèixer l'opinió, l'anàlisi, de la valerosa sor Lucía. En qualsevol cas, prefereixo veure Risto entrevistant que fent de jurat a Got talent (T-5). A Mediaset li han fet un pack. I li han dit que, a més d'entrevistar, ha de tornar al paper que ja havia fet. O sigui, als seus inicis, quan era terrible fustigador d'ingènues criatures que sortien a cantar i ell les flagel·lava i els deia: «Ets com un consolador: perfecta en l'execució però freda en el sentiment», i cosetes així. ¡Ahh! Amb aquell estil i posturisme, Risto buscava triomfar. Ansiosament. Necessitava fer-se un espai en el zoo televisiu. I ho ha aconseguit. El que fa ara a Got talent és una marxa enrere que jo crec que no el satisfà ni a ell mateix. Ja no necessita fer mèrits terribles. El veig fent de jurat, i noto que com més ferotge vol posar-se, més se li escapa el riure per sota el nas.