França canvia de paisatge polític

La recomposició del paisatge polític francès, que es va iniciar el 2014 quan el Front Nacional es va convertir en el primer partit, no cessa, com passa també a Espanya, Holanda, Itàlia, Àustria o Alemanya. El partit de Marine Le Pen va tornar a guanyar en les regionals del 2015, confirmant que França havia abandonat el bipartidisme per instal·lar-se en el tripartidisme, i des d’aleshores encapçala les enquestes per a les presidencials d’abril i maig vinents.

Aquesta setmana, l’elecció en primàries de Benoît Hamon com a candidat del Partit Socialista afegeix llenya al foc d’aquesta recomposició, perquè l’aspirant, que representa l’ala esquerra del partit, ha proposat un pacte a Jean-Luc Mélenchon, representant de la França Insubmisa recolzat pel Partit Comunista, i als ecologistes. Si el PS, dirigit ara per un executiu que no recolza les propostes d’Hamon, accepta aquesta aliança, esclatarà a trossos. De fet, algunes desenes de diputats socialistes ja han rebutjat defensar el programa d’Hamon, i s’encaminen a recolzar l’exministre d’Economia Emmanuel Macron, que està molt a prop en els sondejos de François Fillon i comença a reclutar personalitats tant a la dreta com a l’esquerra.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquesta situació, l’escàndol de corrupció que afecta Fillon és un pas més en aquesta recomposició política, al marge de les seves implicacions morals. Tot i que el candidat d’Els Republicans culpa de tot «un cop d’Estat institucional de l’esquerra i del poder», els fets són cada dia més irrefutables: la seva dona va ingressar sense rastre d’haver treballat 830.000 euros com a assistent parlamentària del seu marit, 100.000 com a empleada en la revista d’un amic, dos dels fills de Fillon en van cobrar 83.000 com a assistents i ell mateix se’n va embutxacar 750.000 per una tasca de consultoria prohibida als diputats. La seva renúncia sembla qüestió de temps.

En aquest cas, el més probable és que la presidència de la República se la disputin el populisme ultradretà de Le Pen i el populisme apartidari i pulcre de Macron. Tot un panorama.