anàlisi
Pobresa energètica. Contra la demagògia, solucions
Davant la demagògia amb què s’han utilitzat casos puntuals de talls de llum, és necessari abordar l’assumpte de la pobresa energètica des d’una política eficaç, que garanteixi que el funcionament del mercat elèctric sigui correcte i on les mesures socials siguin eficients.
El problema de la pobresa energètica no és nou a la Unió Europea (UE) i s’ha disparat amb la desastrosa política energètica, que ha portat a carregar les tarifes de costos fixos, subvencions i elements externs a la producció energètica. Fins al punt que, en aquests moments, a Espanya, més del 60% de la tarifa mitjana d’un consumidor són impostos, subvencions i costos fixats pel Govern. A la Unió Europea, aquesta política energètica que ha ignorat la competitivitat ha portat que en països com Alemanya la tarifa dels consumidors s’hagi duplicat mentre els costos energètics queien.
A Espanya, amb els excessos de subvencions, hem passat d’una tarifa que era de les més baixes de tota la Unió Europea a una de les més cares. Actualment, les energies renovables reben unes primes que suposen uns 6.700 milions d’euros anuals, xifra que suposa al voltant del 20% de la factura d’un consumidor residencial. Una factura que ha patit un augment de més del 60% des de l’any 2007 mentre els costos de generació no pujaven més d’un 10%.
La primera mesura per acabar amb la pobresa energètica és descarregar el consumidor dels costos derivats dels errors de planificació i l’excés d’impostos. Però s’ha d’anar encara més enllà. El bo social, avui, és un descompte del 25% en la factura de certs subministraments, identificats amb uns criteris que no tenen a veure amb la renda. Per exemple, tenir contractada poca potència.
El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra que el financin les elèctriques (es tracta d’una política social), encara que falta el seu pronunciament sobre el cas actual reformat.
Les empreses elèctriques han anat més enllà de la regulació i han firmat convenis amb les administracions regionals i municipals, per verificar la situació social real del subministrament davant d’un cas d’impagament. Es pregunta als serveis socials, i si es constata una situació vulnerable, l’Administració allibera fons de protecció social, i l’elèctrica no talla el subministrament. Per tant, en casos que s’han fet desafortunadament molt populars, la responsabilitat a l’hora d’identificar els clients en risc social correspon als serveis socials, no a l’elèctrica. En el cas específic de Gas Natural Fenosa, el 97% dels seus clients estan protegits contra talls de subministrament i va atendre més de 860 casos de clients vulnerables. No obstant, la Generalitat només va utilitzar el 2015 un 22% del fons que tenia disponible per combatre la pobresa energètica.
A nivell nacional, dels prop de 506.000 talls de subministrament per no pagar les factures l’any 2015, en més del 55% dels casos es va restablir el subministrament en 48 hores i en un altre 8% en un mes. Aquests talls de subministrament s’han reduït de manera dràstica en els últims anys, a menys de la meitat de la xifra del 2011. I dels talls de subministrament registrats, només el 2% són clients vulnerables.
És en aquest 2% en el qual s’ha de centrar la política social, que no correspon a les empreses, sinó a l’Estat i als serveis socials. Les empreses no tenen capacitat de conèixer les circumstàncies personals dels clients vulnerables. Els serveis socials i els governs locals, sí.
No és, per tant, un problema de fons, que n’hi ha, ni de més regulació, sinó d’una coordinació efectiva i una política orientada a recolzar els clients vulnerables de manera eficient, filtrant per renda i oferint una resposta ràpida. I, finalment, una política energètica que no carregui sobre els consumidors els errors de planificació i els excessos de subvencions.
Notícies relacionades
No hi hauria risc de pobresa energètica si la política i la planificació estiguessin orientades cap a la competitivitat, en lloc d’estar-ho cap a les subvencions.
