Dues reines i un ventríloc

Equesta sèrie, Reinas, que emet els dimarts TVE-1, ha nascut maleïda. I la maledicció és el ventríloc i controvertit empresari José Luis Moreno, que n'és el productor i director i, a més a més, surt contínuament en el making of que fan després de cada capítol. No es pot resistir al seu ego. S'exhibeix com si fos una reina més. És una llàstima. Ja s'ha publicat que la factura que es paga per cada capítol d'aquesta sèrie és de dos milions d'euros. I les audiències són per tancar la barraca: aquesta setmana va tocar fons amb un pobríssim 7,4% de share. Sembla que els prejudicis sobre el ventríloc -que s'ha guanyat a pols amb la seva llarga i nefasta trajectòria televisiva- estan condicionant aquesta sèrie de televisió. Repeteixo, és una llàstima. És un treball que no es mereix tan escàs interès. Aquesta ficció històrica planteja les relacions de dues reines que eren cosines i que van marcar la Història: Isabel I d'Anglaterra i Maria Stuart d'Escòcia. A l'anglesa la van anomenar La reina verge; a l'escocesa, La reina màrtir. Però ja ens va advertir André Maurois, en el seu absolutament recomanable Histoire d'Anglaterre, queni Isabel va ser una verge, ni Maria Stuart, una màrtir, malgrat que va morir executada en un cadafal en què el botxí va necessitar propinar-li tres cops de destral per decapitar-la. La sèrie retrata bé Isabel. A Maria Stuart no tant. L'actriu Rebecca Scott fa una interpretació de la reina anglesa molt notable. A Olivia Chenery li han dibuixat un paper de reina escocesa afrancesada -que ho va ser- amb trets més descontrolats. A vegades fa la sensació que s'han inspirat en les passarel·les de Victoria's Secret, tan fashions. Deuen ser els rampells del ventríloc. Es noten aquests cops de Moreno. Hi ha un instant, en el primer capítol, quan porten a la presència d'Isabel un grup d'indígenes de Sierra Leone, que Moreno se li'n va la mà: els posa en tapanaps a saltar, i semblava que ressuscitava els seus macarrònics xous a TVE-1, Noche de fiesta, La alfombra roja Palace i similars.

Però al marge d'aquestes frivolitats, per fortuna escasses, aquesta sèrie mereix ser seguida amb més entusiasme. Està rodada en anglès, perquè sembla que la BBC hi està interessada. Potser allà l'apreciaran més que aquí. Retrata bé una època apassionant. Si Maria Stuart hagués tingut més cap -Maurois diu que l'anomenaven la serp perquè era vil i mesquina-, podia haver sigut reina, al mateix temps, d'Escòcia, Anglaterra i França. A Felip II li hauria agafat un iuiu greu.