Els Goya de J. A. Bayona i Raúl Arévalo

La 31a edició dels premis Goya, la gran gala de la cinematografia espanyola, va venir a ser una fotografia d’un cine que acumula cada dia més talent malgrat no arribar a enlairar-se. Els èxits es concentren en uns quants títols que aconsegueixen el lideratge a la taquilla en una competència desigual amb els productes que arriben de Hollywood. La gala va tenir, en un palmarès sense sorpreses, dos guanyadors, un per la quantitat de premis i un altre per la qualitat dels seus. El cas del barceloní J. A. Bayona, criat a la Trinitat Vella, és extraordinari. Ha dirigit només tres films i amb Un monstre em ve a veure va aconseguir 9 goyas que se sumen als 12 que va col·leccionar amb L’orfenat i Lo imposible. El talentós Bayona ha jugat sempre a la lliga dels grans, gaudeix del suport del públic i de l’admiració del mateix Steven Spielberg. Un monstre em ve a veure sumava fins a finals de gener 26,5 milions de recaptació i 4,6 milions d’espectadors.

A molta distància se situa la considerada per l’Acadèmia com a millor pel·lícula, Tarde para la ira, del director debutant i també actor madrileny Raúl Arévalo. La resta del palmarès se’l van repartir El hombre de las mil caras i Julieta. Totes elles creixeran una mica per la palanca dels premis, però la indústria del cine espanyol necessita un impuls institucional per promocionar un talent que ja gaudeix de reconeixement internacional. El sector confia en el nou ministre de Cultura a qui va donar una treva dissabte malgrat el desaire del president del Govern.